Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bioterrorisme
Biologia
Tipus de terrorisme que utilitza microorganismes com a agents infecciosos.
Cal esmentar, en primer lloc, el carboncle o àntrax, que el 2002, repartit per correu postal, provocà algunes víctimes mortals als Estats Units d’Amèrica Altres microorganismes patògens que podrien emprar-se en atacs bioterroristes són el virus de la verola i els bacteris que causen la brucellosi o febre de Malta, la tularèmia i la pesta Tots els esmentats originen malalties contagioses, però no són tan fàcils d’obtenir ni de manejar com el bacteri del carboncle Si bé cal estar previngut contra el bioterrorisme, no s’ha d’exagerar el perill que representa La…
Shibasaburo Kitasato
Biologia
Bacteriòleg japonès.
Format a l’escola alemanya de Koch i collaborador de Behring, intervingué en l’obtenció dels primers sèrums antitetànic i antidiftèric Descobrí, al mateix temps que Yersin, el bacil de la pesta Al Japó fou creat, en honor seu, l’institut Kitasato, dedicat a l’estudi de les malalties infeccioses
Alexandre Yersin

Alexandre Yersin
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg suís.
Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort
Albert Calmette
Biologia
Bacteriòleg occità.
Professor de bacteriologia i director dels Instituts Pasteur de Saigon 1891 i Lilla 1894, fou una de les grans figures de l’escola de microbiologia francesa Entre les seves nombroses aportacions a la profilaxi, la diagnosi i el tractament de les malalties infeccioses, cal esmentar els treballs fets juntament amb Guérin referents al bacil atenuat de la tuberculosi i a la vacunació preventiva contra aquesta malaltia vacuna BCG, 1926 Altres treballs seus es refereixen als sèrums contra les picades de serps i contra la pesta 1895
salmonel·la
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les enterobacteriàcies, que comprèn bacils mòbils mitjançant flagel·lació perítrica (excepte S.gallinarum, responsable de la pesta de l’aviram, que és immòbil).
Fermenta la glucosa, el sorbitol i el mannitol, amb producció d’àcids i gas mai no fermenta la sacarosa, ni la salicina, ni l’adonitol No produeix indol del triptòfan i el resultat de les altres proves IMVIC és roig de metil positiu, butilenglicol negatiu i citrat positiu és a dir, IMVIC -+-+, gelatina negativa i lactosa negativa El gènere comprèn 600 serotips diferents, tots, però, amb les característiques esmentades La classificació més correcta de les salmonelles és basada en la natura de tres antígens somàtic O, flagellar H i capsular K o Vi Aquest gènere comprèn espècies causants de…
Jaume Ferran i Clua
Jaume Ferran i Clua
© Fototeca.cat
Biologia
Fotografia
Metge, bacteriòleg i pioner de la fotografia.
Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873 Es dedicà també a la pintura, a Tortosa, on fou condeixeble de Francesc Gimeno, amb el qual anà sovint a pintar paisatges Interessat per la bacteriologia, la coneixença amb l’astrònom Josep Joaquim Landerer vers el 1880, que el familiaritzà amb els aparells òptics, tingué una gran importància en el seu decantament per aquest camp Feu investigacions sobre les malalties epizoòtiques i el 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar l’epidèmia de còlera < a Marsella i a Toló Prenent per base el descobriment del …
,
pasteurel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, en forma de bacil, gramnegatius immòbils, de forma allargada o el·lipsoide, aerobis o anaerobis, paràsits obligats dels animals i patògens per a l’home (Pasteurella pestis és l’agent causal de la pesta bubònica) i per als animals (Pasteurella multocida ataca els bòvids, els porcs i les ovelles i provoca en els ocells el còlera de l’aviram).
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…