Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
annex embrionari
Biologia
Formació embrionària que limita i aïlla parcialment l’embrió de la part extraembrionària.
En els vertebrats amniotes els tres annexos embrionaris principals són el sac vitellí , l' amni i l' allantoide , bé que sovint hom hi considera també la serosa En els mamífers, i a l’inrevés d’allò que s’esdevé en els ocells i rèptils, per tal com l’ou no duu reserves nutritives, la formació dels annexos embrionaris és molt precoç estat de bàstula secundària o de gàstrula Els annexos embrionaris, en produir-se el naixement del nou individu, són abandonats, llevat del sac vitellí en ocells i rèptils, el qual s’incorpora a l’embrió a nivell de l’intestí
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…
iridòcit
Biologia
Cèl·lula de forma el·lipsoidal que conté cristalls de guanina o urats i que reflecteix la llum i provoca una iridescència típica.
Els iridòcits són presents en el derma d’alguns cefalòpedes, peixos i rèptils
uricotèlic | uricotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids.
Són uricotèlics els gastròpodes, els insectes, els rèptils llevat dels quelonis i els ocells
elongació
Biologia
Moviment de cèl·lules que té lloc en el procés de gastrulació
.
L’elongació típica s’esdevé en la gastrulació dels amfibis, dels rèptils i dels ocells
telolecític | telolecítica
Biologia
Dit de l’ou, el vitel nutritiu del qual és abundós i localitzat en un sol pol.
El pol oposat se segmenta i dóna lloc al disc germinatiu, que, al seu torn, dóna lloc a l’embrió És típic dels rèptils i els ocells
canal corda-mesoderma
Biologia
Zoologia
Invaginació en forma de dit de guant que es produeix en iniciar-se la gastrulació en la blàstula de nombrosos organismes, i que correspon als primers estadis de formació de l’arquènteron.
El terme de canal corda-mesoderma substitueix el de canal arquentèric , perquè aquest canal conté elements corda-mesodèrmics i no endodèrmics El desenvolupament d’aquest canal és notable, especialment en rèptils i mamífers particularment l’home i el talp
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac