Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
lipofucsina
Biologia
Pigment de color fosc, dipositat en diversos teixits humans o animals, que sembla ésser l’estat final de l’activitat lisosomàtica.
Sovint hom l’anomena pigment del desgast , puix que la seva quantitat augmenta amb l’edat
quiasmatípia
Diferències entre la teoria de quiasmatípia i la teoria clàssica de la formació de quiasmes
© Fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’entrecreuament entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa
neurotensina
Biologia
Hormona peptídica constituïda per 13 aminoàcids, localitzada especialment en les neurones del cervell i en les cèl·lules secretores intestinals N
.
Té efectes hiperglicemiants en modificar la secreció d’insulina, i també hipotensors Sembla ésser l’agent responsable de la síndrome d’hipotensió ortostàtica dels diabètics
ultracondrioma
Biologia
Conjunt de grànuls més petits que els mitocondris que hom pot considerar predecessors d’aquests.
Sembla que són uns grànuls de 0,1 a 0,5 μ, constituïts per una membrana que envolta un contingut homogeni A la regió central apareixen una sèrie de membranes que arriben a formar un mitocondri definitiu
bartonel·làcies
Biologia
Família de rickèttsies paràsites endocel·lulars de vertebrats, als quals són transmeses per artròpodes.
Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids
apoptosi
Biologia
Procés de mort cel·lular programada controlada genèticament.
Experimentalment, pot ésser inhibida suprimint la síntesi de ARN o de proteïna L’apoptosi sembla estar implicada en diversos processos fisiològics, com ara l’embriogènesi, la caiguda de les fulles, el desenvolupament del sistema nerviós, la immunotolerància o la metamorfosi d’alguns grups animals, i en alguns processos patològics
Esteve Pujasol
Biologia
Fisiognomonista.
Autor d’un Discurso de los tres soles 1622, del recull d’axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios 1637, que sembla que influïren en l’obra de JK Lavater 1755-78 Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557
àrea mínima
Biologia
Àrea petita, però que ja es representativa d’una comunitat, per tal com inclou el conjunt pràcticament complet dels components de la comunitat.
Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
bacil de Calmette i Guérin
Biologia
Medicina
Forma de Mycobacterium tuberculosis exempta de virulència, però amb la resta de les característiques iguals a les dels bacils típics, resultat de ressembrades successives de gèrmens virulents procedents de bous en un medi de cultiu constituït per fragments de patata parcialment immergits en bilis de bou glicerinada.
Hom l’aplica per a produir una infecció mínima, no evolutiva, que preservi de la primoinfecció tuberculosa La vacuna BCG fou aplicada per primera vegada el 1921 És presentada fresca o bé liofilitzada És aplicada per via oral els primers vuit dies de vida, o bé per vies hipodèrmica i intradèrmica, i per escarificació El 1923, per invitació del doctor Turró, director del Laboratori Municipal de Barcelona, el doctor Calmette féu conèixer la tècnica de preparació de la vacuna de llavors ençà hi ha estat preparat ininterrompudament A hores d’ara, en què l’eficàcia de la vacunació sembla discutir-…