Resultats de la cerca

Completament sanguinolent els primers dies, després es torna serosanguinolent, i esdevé, cap al final, serós

Es formen durant l’activació d’aquest i són específiques de l’antigen que l’ha produït Resten inactives fins que es torna a presentar una activació deguda al mateix antigen Aquesta producció d’anticossos és molt més ràpida en un segon encontre amb l’antigen específic Constitueixen la base de la immunització provocada per una vacuna

En aquest òrgan la sang es distribueix pels sinusoides on tenen lloc les reaccions metabòliques hepàtiques i va després cap a les venes centrolobellars i cap a les suprahepàtiques que desemboquen en la vena cava inferior on la sang torna a assolir la circulació general Hi ha també una circulació portal hipotalamohipofisària mitjançant la qual l’hipotàlem envia a la hipòfisi diferents factors d’alliberament que hi estimulen la producció de determinades hormones

Fill de Pere Felip Monlau Fou catedràtic d’història natural i d’agricultura a l’Institut Balear 1855-62 i d’agricultura a l’Institut de Barcelona 1862-72 Tornà a Palma, on dirigí el butlletí de la Cambra Agrícola Balear, de la qual fou també president Collaborà en revistes i almanacs mallorquins sobre temes de divulgació agrària i escriví una Història natural 3 volums i un Tratado de olivicultura 1875 La seva biblioteca fou donada al monestir de la Real

Estudià a Palma, a Brusselles i a Madrid, on es doctorà 1928 en biologia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933-36 El 1937 anà al Regne Unit comissionada per la Universitat de Barcelona per a fer tasques de propaganda antifeixista i, més tard, fou nomenada delegada del Ministeri d’Instrucció Pública amb la missió de continuar la propaganda antifeixista al Regne Unit i supervisar l’educació dels nens bascos refugiats en aquell país Durant la guerra, tornà en diverses ocasions a Barcelona Finalment, el febrer del 1939 s’installà al Regne Unit en condició de…

Ingressà en l’orde escolapi i fou ordenat sacerdot el 1868 Ensenyà a diversos collegis de l’orde a Catalunya i en fou rector a Morella i Valls Destinat a Amèrica, el 1870 arribà a Cuba Del 1873 al 1887 fou director de l’internat de Guanabacoa i de l’Acadèmia Calassància i, el darrer trienni, fou rector de Puerto Príncipe actualment, Camagüey Tornà a Catalunya durant un any, on fou rector del collegi escolapi de Morella, i després retornà a Cuba, on fou aleshores rector del collegi de Guanabacoa 1888-1902, en els anys difícils de la independència cubana De manera parallela a la…

La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…

Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les…

Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de Barcelona 1921-…