Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Johann Bernhard Basedow
Educació
Cristianisme
Pedagog i teòleg alemany.
Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’
metacognició
Educació
Consciència que una persona té dels seus propis processos mentals que intervenen en l’aprenentatge i que li permet d’autoregular-los.
Es tracta del coneixement dels processos que tot individu utilitza per aprendre, recordar, resoldre problemes o realitzar una activitat No només és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació És, doncs, l’anàlisi del propi funcionament intellectual El psicòleg nord-americà JH Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves El terme es difongué a…
equip d’atenció a la infància i l’adolescència
Educació
Equip pluridisciplinari de professionals que té per objectiu diagnosticar, valorar, orientar i tractar els casos de menors en situació de desemparament o risc social i les seves famílies, atenent-los en primera instància o derivant-los a altres serveis quan sigui necessari.
Cada equip és constituït almenys per un psicòleg, un pedagog, un treballador social i un educador social Aquests equips s’estenen per tot el territori de Catalunya i la seva acció pot tenir un abast comarcal Dintre del Departament de Benestar Social, depenen de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Entre les seves funcions principals hi ha el suport tècnic als serveis socials bàsics, promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar També han de fer el seguiment, el tractament i l’avaluació de les mesures de protecció que…
neurodidàctica
Educació
Disciplina que tracta d’aplicar els coneixements de la neurociència per millorar les estratègies didàctiques d’aprenentatge.
Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i les neurociències Si bé a la…
treball de final de grau
Educació
Treball de síntesi que pren la forma d’un projecte orientat al desenvolupament d’una recerca, una intervenció o una innovació en el camp profesional, que es presenta i defensa l’últim curs dels estudis d’un grau universitari per obtenir la titulació corresponent.
L’elaboració i defensa d’un treball de final de grau s’ha de realitzar en la fase final del pla d’estudis, habitualment durant l’últim curs, i s’orienta a l’avaluació de competències associades al títol A efectes acadèmics, té la consideració com una matèria obligatòria que cal superar i es valora, segons cada pla d’estudis, amb una ponderació entre 6 i 30 crèdits Amb el TFG es pretén que es puguin desenvolupar al màxim algunes de les competències transversals, així com mostrar capacitat de reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i sobre el conjunt de les disciplines cursades a la…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…
Copa Davis
Esport general
Competició de tennis masculina celebrada anualment entre equips que representen els respectius estats.
Fou creada el 1900 pel jugador Dwight F Davis El trofeu consisteix en una enciamera o ponxera d’argent Fins el 1904 fou disputada només pels EUA i la Gran Bretanya, i des del 1912 és organitzada per la Federació Internacional de Tennis A partir del 1970 la Copa Davis és disputada per jugadors professionals en cinc partits, quatre d’individuals i un de dobles durant tres jornades consecutives i amb la intervenció màxima de quatre jugadors per equip Guanya l’equip que aconsegueix tres victòries o més Els participants són repartits per zones geogràfiques europea, asiàtica i americana i es van…
reforma educativa
Educació
Sistema educatiu implantat a l’Estat espanyol a partir del 1990 que té com a principals objectius adaptar l’educació a les noves necessitats socials i intentar reduir l’índex de fracàs escolar.
La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…
cursa
Esport general
Prova individual o per equips consistent a cobrir una distància determinada amb el mínim temps possible o bé a cobrir la màxima distància possible amb un temps determinat en un circuit.
L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de…
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…