Resultats de la cerca

Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s XIX, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers

Habitat fins fa pocs anys, és una gran construcció amb caires rectangulars i altres d’arrodonits per a adaptar-se a les roques que li fan de suport i als murs de carreu d’època romànica que fan de basament a la ferrenya construcció, renovada en part al segle XVII i en èpoques més tardanes Consta de dos pisos, amb finestres grans i rectangulars al primer, que li donen l’aspecte d’una gran masia El castell forma un conjunt monumental amb l'església parroquia de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí És esmentat el 983, però començà a figurar en la història entorn del 1019, quan el seu…

Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie L’informe que…

Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols  El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…

Biografia  Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…

Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…