Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a…

Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de…

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana

Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial…

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que…

Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per…

Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models…

Mestre, fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917 i publicà el Cartipàs català 1918 Estigué afiliat a la Lliga Regionalista, però a partir del 1922 seguí les directrius d’Acció Catalana Aquest mateix any publicà el Sillabari català El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment el 1936…

Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona El 1837 publicà una Gramática musical que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern

Filla de l’escriptora i pedagoga Àngels Garriga i Martín , es formà a l’escola Pere Vila i a l’Institut Escola de la Generalitat Inicià la seva tasca pedagògica el 1944 a Saifores Baix Penedès, a la casa pairal dels Mata —actualment casal per a mestres per a la didàctica de l’estudi de comarques—, on residí durant vint anys Llicenciada en pedagogia 1957, participà en la creació de l’escola Talitha 1956, i el 1965 fundà l’Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l’Escola Normal de la Generalitat republicana Treballà…