Resultats de la cerca

Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols  El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Fundà una escola a Uccle, on portà a terme la seva experimentació psicopedagògica Introduí les concepcions de l’ escola nova al seu país i hi provocà la reforma en l’ensenyament 1936-58 La seva pedagogia és basada en les nocions d’interès interessos de l’infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l’envolta i de globalització Creà els “centres d’interès” observació, associació i expressió on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global De les seves obres es destaquen La fonction de…

El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid

Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballà a la Universitat de Vincennes Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique Les seves línies de treball se centraren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle 1965, L’intélligence et ses formes 1973, L’animation non directive des groupes 1974, Lire 1973, Pour ou contre l’autorité 1973 i  Priorité de l’…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…

Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…