Resultats de la cerca

Publicà uns informes trimestrals sobre la situació de l’ensenyament al món, continguts a l' Annuaire de l’Éducation , i fa enquestes periòdiques Des del 1969 depèn directament de la UNESCO

Estudià a París i en 1951-66 ensenyà en universitats i escoles superiors de diversos països Ministre d’educació i cultura 1957-58, d’educació 1966-68 i de cultura, joventut i esports 1968-70 Posteriorment fou director general adjunt d’educació de la UNESCO 1970-74 i director general 1974-87 d’aquest organisme En desacord amb la seva gestió, els EUA i la Gran Bretanya abandonaren la UNESCO el 1984 i el 1985, respectivament És autor de nombrosos llibres i articles de pedagogia

Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les campanyes mundials d’alfabetització daten,…

Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934

Estudià magisteri a Madrid i amplià estudis a Suïssa el 1919 al costat de Bovet i Claparède Durant la dècada dels trenta fou director de la secció de psicologia de l’Instituto de Orientación Profesional de Madrid El 1948 exercí de professor de pedagogia comparada a la Universitat de Ginebra, mentre era membre del secretariat de la UNESCO i de la direcció de l’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra De la seva obra escrita cal esmentar Encuesta sobre la inspección escolar 1922, Les précurseurs du BIE 1943 i Teoría de las corrientes educativas 1960

Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y…

L’analfabetisme és conseqüència d’una insuficient escolarització, present o passada Segons dades de la UNESCO, hom calcula 1980 que 814 milions d’adults, és a dir el 28,9% de la població mundial —prop de la meitat de la població adulta mundial— poden ésser considerats analfabets Si bé en xifres absolutes l’analfabetisme és en augment, en xifres relatives disminueix, especialment a partir dels anys cinquanta, ja que el 1970 la taxa d'analfabetisme era del 32,4% Durant la dècada dels noranta, la UNESCO calculava que l’analfabetisme s’havia estabilitzat al món al…

Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura…

Es tracta d’un dels informes més importants del món, amb relació al tema educatiu, i que projecta tota una sèrie de recomanacions amb vista als canvis que tenen lloc al s XXI El document, publicat l’any 1996, porta per títol Educació hi ha un tresor amagat a dins S'estructura en tres parts, una primera descriptiva i prospectiva, una segona de principis i l’última d’orientacions, i cada capítol inclou recomanacions El missatge que conté posa de manifest el valor de l’educació com a factor més important per a la pau i el desenvolupament de les persones i les societats Al mateix temps, es…

Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, en fou catedràtic d'Educació Comparada Des del 1999, exercí també la docència a la Universitat de Friburg Suïssa Centrà la seva recerca en la legislació i la política educativa i els seus resultats, i en l’anàlisi comparativa internacional dels sistemes educatius, temes sobre els quals fou autor o coautor de més de vint-i-cinc llibres i prop d’un centenar d’articles Membre del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives i expert de la Xarxa Europea de Ciències Socials, fou director del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social i…