Resultats de la cerca

El 1816 deixà el clericat i s’establí a San Cerbone, on fundà el “Giornale Agrario Toscano” 1827 i la revista “Guida dell’Educatore” 1836 L’any 1848 fou elegit diputat, i l’any 1860, senador Escriví sobre ètica i educació

A Màntua creà una escola humanística, destinada primerament als Gonzaga, als fills de Joan Francesc I de Màntua, dels quals fou tutor, que aplegà després, durant uns vint anys, un nombre notable de deixebles, eclesiàstics, militars, mestres i humanistes Deixà escrit només un tractat, De orthographia , i algunes cartes

El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca Fou membre de l’Academia de Historia 1819 Deixà manuscrites diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silabario para la escuela pública 1850, 1855, de la qual hi degué haver una primera edició en català

Fundà el Collegi Maonès, que dirigí Arran de la revolució del 1868, fou membre de la comissió municipal d’ensenyament de Maó És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa 1869, Diccionario menorquín-castellano , que deixà inacabat, i Guía de forasteros en Menorca 1864 Del 1858 al 1866 fou director del Diario de Menorca , i del Diario de Mahón fins al 1869

Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al…

Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…

Músic al servei de la capella reial de Torí 1775, féu una gira de concerts per Suïssa, Alemanya, Polònia i Rússia 1780, 1781 a París 1782 obtingué el seu èxit més gran, amb la participació en el Concert Spirituel A partir del 1783 deixà l’activitat de concertista i es convertí en director d’orquestra, però fracassà econòmicament en diversos teatres, fins que Lluís XVIII li confià la direcció de l’Opéra de París 1818-1822 Considerat durant els dos últims decennis del s XVIII el violinista més important d’Europa, fou, com a compositor, un continuador de l’estil rococó italià És…

D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de São Lourenço…

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre  Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu…

Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Fou catedràtic de retòrica i de grec a l’Estudi General 1545-58 —Universitat de Barcelona— El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia  1557 i  De octo orationis partium constructione libellus  —també coneguda com  Sintaxi —, amb comentaris seus i exemples traduïts al català Barcelona 1557…