Resultats de la cerca

El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del segle IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic Escolàstica

Inicialment es referia al llibre de màximes morals atribuït a Cató Dístics de Cató , en ús a les escoles durant l’edatmitjana i fins al s XVII

El nom d’estudi general coexistí durant la baixa edatmitjana amb el d'universitat, que tendí a prevaler-li i finalment a anullar-lo a partir de la segona meitat del s XVI

Bé que hom en coneix antecedents a l’edatmitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal

Dependent dels capítols de les catedrals, l’escola de cant de Tarragona és documentada ja el 1197, la de Barcelona el 1281 i la de València el 1351, encara que segurament totes elles existien abans Regida pel caput scholae , anomenat més tard cabiscol, aquest delegà aviat les funcions a un mestre de cant supeditat a ell en tot allò que feia referència al culte Hom coneix la importància de l’escola de cant de Barcelona ja el 1344 pels llibres i el mobiliari que posseïa El 1400 el bisbe de Barcelona donà llicència a un mestre de música perquè pogués ensenyar el cant pla a la ciutat El 1402 l’…

Professor a Berlín 1893, desenvolupà el seu pensament filosòfic, fonamentat en una concepció kantiana, en el sentit d’un sistema monista idealista En el camp de la pedagogia és fonamental la seva obra en dos volums Geschichte des gelehrten Unterrichts auf den deutschen Schulen und Universitäten vom Ausgang des Mittelalters bis zur Gegenwart ‘Història de la instrucció acadèmica en les escoles i universitats alemanyes des de la fi de l’edat mitjana fins al present’, 1885, on propugnà la importància dels estudis tècnics i científics en l’ensenyament secundari, i establí les bases de…

A l’edatmitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edatmitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts…

La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edatmitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister…