Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Joaquim Cil i Borés
Educació
Medicina
Metge, catedràtic de cirurgia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona des del 1838 i, després, a la facultat de medicina (1843-80), de la qual fou degà.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana
Roberto Ardigò
Educació
Filosofia
Filòsof positivista i pedagog italià.
Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893
magisteri eclesiàstic
Educació
Cristianisme
Facultat i exercici de l’Església en virtut dels quals aquesta fixa la doctrina catòlica i la recta interpretació de l’Escriptura.
Encomanat pel mateix Crist als apòstols com a missió pròpia, el magisteri ha estat exercit d’una forma ininterrompuda per l’Església Enfront del principi de la Sola Scriptura propugnat per la Reforma, la teologia catòlica ha defensat sempre el principi del magisteri eclesiàstic concili I del Vaticà El poder del magisteri ha estat el fonament de la divisió tradicional de l’Església en docent i discent, bé que darrerament els teòlegs han intentat de defugir, en el camp catòlic, aquesta dicotomia i d’establir una concepció més dinàmica del magisteri, en la qual la missió conjunta de…
resiliència
Educació
Psicologia
Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l’equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d’adaptació que els permeten suportar-les i superar-les Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l’estrès Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent hardiness…
Josep Serra i Porson

Josep Serra i Porson
© Fototeca.cat
Pintura
Educació
Pintor i pedagog artístic.
Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt discutida pel…
monitorial system
Educació
Mètode pedagògic anomenat també Lancasterian system, en el qual els estudiants millors o de més edat ensenyaven els més joves o més fluixos.
Els alumnes estudiaven les lliçons amb els professors i després les ensenyaven als altres La implantació d’aquest sistema era molt econòmica, car estalviava professorat, i l’alumnat era atès amb més diligència Vers el 1840 els pares d’alguns monitors objectaren que aquests nois no tenien cap compensació pel treball que feien, i aleshores hom establí que els nois i les noies que volguessin, a partir de 13 anys, podien fer de monitors, però els professors tenien l’obligació d’ensenyar-los pedagogia i en cinc anys podien adquirir la formació de mestres Aquest mètode es desenvolupà sobretot a…
activitat
Educació
Psicologia
En pedagogia, un dels fonaments de l’educació nova, anomenada, per això, escola activa
.
Enfront del verbalisme i de l’ensenyament intuïtiu, fonamentats en la receptivitat de l’infant, l’activitat és necessària per a l’adquisició d’hàbits, d’actituds i de coneixements A través de la participació activa experimentació, manipulació, observació, tempteig, reflexió i anàlisi lògica l’infant pot arribar a interioritzar adequadament la realitat L’activitat dóna lloc a un sistema d’operacions adjuntar, destriar, comparar, valorar, classificar, sintetitzar, judicar, etc que permeten d’establir tota mena de relacions i d’obtenir nocions dinàmiques L’activitat sensorial,…
Rosario Margarita Sanz i Alonso
Educació
Política
Política i docent, coneguda per Marga Sanz.
Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de València, fou catedràtica d’administració d’empreses i professora de secundària Militant del Partit Comunista del País Valencià PCPV-PCE, ha estat també membre d’altres formacions polítiques d’esquerra, com són el Partit Comunista dels Treballadors PCT o el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya PCPE Afiliada a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres CCOO Després de reingressar al PCPV-PCE el 2001, accedí a la secretaria general d’aquesta formació el 2005, càrrec que desenvolupà fins el 2010, quan assumí el de coordinadora…
escola racionalista
Educació
Tipus d’escola que segueix els principis del corrent pedagògic homònim, el qual, d’acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, defensa el predomini del coneixement racional i empíric enfront del dogmàtic i metafísic.
Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s XIX, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers
Ensenyament 2012
Educació
Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat de 19000 a l'ensenyament no universitari va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor…