Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
educació d’adults
Educació
Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l’edat escolar.
Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie L’informe que…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
quadrivi
Educació
A l’edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del s IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic escolàstic
ensenyament programat
Educació
Mètode pedagògic basat en l’ús de fitxes i d’instruments tècnics didàctics.
Aquest sistema es proposa d’arribar a una individualització de l’ensenyament a través de la repetició en el procés d’aprenentatge Pressey i Skinner foren els primers a teoritzar sobre les anomenades màquines d’ensenyar
objectius terminals d’àrea
Educació
Objectius que determinen el tipus i el grau d’aprenentatge que, respecte dels continguts, ha d’haver assolit l’alumnat en aquella àrea en acabar l’etapa.
Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 Els objectius terminals s’estableixen com a criteris de referència per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat en l’àrea corresponent
Ghevond Ališan
Educació
Geografia
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador, geògraf i pedagog armeni.
Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític
Antoni Batlle i Mestre
Educació
Esport general
Cristianisme
Pedagog i dirigent escolta.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…
,
objectius generals
Educació
Enunciats que fixen el conjunt de capacitats que ha d’haver assolit l’alumnat en finalitzar una etapa educativa.
Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 S'hi consideren les capacitats cognoscitives o intellectuals, motrius, d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social Cada àrea de coneixement que integra el currículum té també uns objectius generals que han de contribuir a l’adquisició dels establerts per a l’etapa
escola unificada
Educació
Tipus d’escola que segueix el principi fonamental del corrent pedagògic, iniciat a Alemanya a mitjan s XIX, que portava el mateix nom i definia l’ensenyament com una totalitat orgànica des de l’escola maternal fins a la universitat.
Als Països Catalans aquest principi fou objecte d’estudi de l’Assemblea del 1925 de la Federació de Mestres de Llevant, i, encara que sense efectivitat pràctica, fou inclòs a l’Estatut de Catalunya article 11 i li foren dedicades les ponències d’estudi de l’escola d’estiu del 1934 Hom no intentà pràcticament aquesta unificació amb caràcter general fins a la creació del CENU
unitat d’escolarització externa
Educació
Unitat externa als centres docents creada per tal de garantir l’atenció educativa a l’alumnat d’educació secundària obligatòria que té necessitats educatives especials, derivades de la inadaptació al medi escolar.
Són de caràcter temporal i revisable al llarg del curs Foren creades mitjançant acords entre el departament d’ensenyament i determinades institucions, per a integrar-hi alumnes que, a més de retard en els aprenentatges, presenten de forma reiterada i contínua trastorns de conducta greus, absentisme injustificat o rebuig escolar L’alumnat comparteix l’escolarització entre aquestes unitats —on se li ofereixen activitats específiques adaptades a les seves característiques i coneixements— i el centre docent al qual està matriculat