Resultats de la cerca

Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la…

Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble  Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969…

Graduat en física per la universitat de Cambridge el 1927, posteriorment estudià economia amb John Maynard Keynes, i es graduà el 1928 El 1930 s’incorporà al King’s College de la Universitat de Cambridge, d’on fou professor en 1951-72 L’any 1931 introduí el concepte de multiplicador , recollit més tard per Keynes

Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l…

Estudià a París i en 1951-66 ensenyà en universitats i escoles superiors de diversos països Ministre d’educació i cultura 1957-58, d’educació 1966-68 i de cultura, joventut i esports 1968-70 Posteriorment fou director general adjunt d’educació de la UNESCO 1970-74 i director general 1974-87 d’aquest organisme En desacord amb la seva gestió, els EUA i la Gran Bretanya abandonaren la UNESCO el 1984 i el 1985, respectivament És autor de nombrosos llibres i articles de pedagogia

Els mapes de conceptes són la representació d’una estructura que explica la interconnexió i interdependència dels conceptes més importants d’una unitat temàtica Els mapes de conceptes es configuren jeràrquicament a la part superior se situen els conceptes més generals i més inclusius, i en uns nivells descendents progressius els conceptes cada cop més específics i menys inclusius Els mapes de conceptes són un recurs originat per la teoria de l’aprenentatge del psicòleg nord-americà David Ausubel, desenvolupada posteriorment pel també nord-americà Joseph Novak

La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…

Promogut pel ministre Josep Villar i Palasí , tingué un paper important en l’intent de renovació educativa oficial els anys finals del franquisme Posteriorment, les successives reformes educatives diluïren la funció dels ICE a les universitats, que optativament els conservaren, els reconvertiren o els eliminaren A Catalunya, els ICE portaren durant uns anys el pes dels cursos de reciclatge de català per a mestres La llei del Parlament del 1984 subratllava la conveniència de mantenir a les universitats centres dedicats al perfeccionament del professorat de tots els nivells del…

Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza 1949 i Organización escolar 1954

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important tasca…