Resultats de la cerca

Continuador de l’obra de la Institución Libre de Enseñanza, fundà i dirigí a Madrid la Residencia de Estudiantes 1910-36 Des del 1937 residí, exiliat, a Oxford, on escriví llibres pedagògics La ciudad del estudio 1944, Selección y forma 1944, Ocaso y restauración 1948

Residí a Mollet del Vallès i milità a la Unió Catalanista És autor de l’estudi Costums populars del Vallès que s’han perdut , de treballs professionals Mamíferos del Vallés , agronòmics Teorías para impedir la formación del granizo, 1880 i de Lo turó de la bandera Episodis de la guerra del francès

Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat

Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis , que en…

Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903  Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia  "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et…

Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…

De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Tingué una gran activitat com a articulista i conferenciant, especialment a favor de la cultura catalana i de l’esperanto Fou membre de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana Fundà i dirigí la revista “Clarisme” i collaborà a “Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador”, “Antologia” i “Raixa” Creà el mètode de…

El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i…

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb…

Biografia Fill de pagès, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Sabadell el 4 de març de 1849 i hi professà el 3 de març de 1851 Cursà els estudis eclesiàstics a Moià, on s’insistia fortament en l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències per respondre a les necessitats de l’ensenyament que demanava la societat industrial Començà a ensenyar a Sabadell a la classe d’aritmètica Al mateix temps aprofundí en l’estudi de la teologia moral Tenia poca salut i el destinaren a Mataró 1864-71, on donà classes de geometria i trigonometria rectilínia Després d’una estada a Igualada 1871-74, fou…