Resultats de la cerca

 Cada model didàctic posa l’èmfasi en un o altre element i dóna les seves pròpies explicacions causals segons la teoria de la qual parteix Els models serveixen en aquest camp per a explicar el procés d’ensenyament-aprenentatge, facilitar-ne l’anàlisi, mostrar les funcions de cada element i guiar l’acció Per això es pot dir que un model didàctic és una mediació entre la teoria i la pràctica Joyce i Well proposen diversos models d’aprenentatge que es poden considerar models didàctics models conductistes, personals, de processament de la informació i socials Altres…

Professor a la Universitat de Moscou, féu importants recerques sobre la teoria de les funcions reals, sobre la teoria de la mesura i sobre lògica intuïcionista Proposà l’axiomàtica de la teoria matemàtica moderna de la probabilitat, coneguda amb el nom d' axiomàtica de Kolmogorov probabilitat

Fou rector de la Universitat Laboral de Tarragona 1959-63 i, a la Universitat de Barcelona, catedràtic de pedagogia social 1965 i de pedagogia general 1969 i cap de la secció de pedagogia, des d’on potencià un canvi d’orientació en la pedagogia universitària, per tal d’integrar-la al país i als nous corrents educatius Excellí en el camp de la sociologia de l’educació, la pedagogia comparada i sobretot en la pedagogia cibernètica i en la teoria de sistemes Fou autor, entre altres obres, de Constantes y coincidencias pedagógico-bisociológicas 1969, Cibernética y educación 1969,…

Dirigí la Revista Musical Catalana , que ha realitzat una gran labor de divulgació musical És autor de les obres didàctiques Teoría de la música i Escuela de solfeo

Fou director de l’escola normal per a mestres a Leipzig 1900 La seva teoria pedagògica es fonamenta essencialment en el principi de l’autoactivitat de l’educand, i fou un dels fundadors de l’escola activa Escriví Die Schule im Dienste der werdenden Persönlichkeit ‘L’escola al servei de la personalitat en desenvolupament’, 1922

Doctor en pedagogia i catedràtic de teoria i història de l’educació a la facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona És membre de la Societat Catalana de Pedagogia i del Consell Escolar de Catalunya, i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans IEC Ha publicat nombrosos treballs sobre història de l’educació i política educativa

Fou un gran sistemàtic, que sintetitzà tota la teoria i la pràctica que en ciència educativa havia estat realitzada fins aleshores a tot el món Fundà i dirigí la revista La Escuela Moderna i tingué relació amb els homes i les idees de la Institución Libre de Enseñanza Autor, entre d’altres obres, del Compendio de la Pedagogía , llibre de gran influència i difusió en el seu temps

Professor a Bonn 1919-20 i 1947-51, succeí Spranger a Leipzig 1920-31 Interessat per les qüestions culturals i pedagògiques, elaborà una teoria de la personalitat que, pel damunt del racionalisme i de l’irracionalisme, analitza la persona en funció del conjunt d’accions i reaccions que s’estableixen entre ella i el món historicocultural en què viu Entre les seves nombroses obres cal citar Individuum und Gemeinschaft ‘Individu i comunitat’, 1919

Professor a Jena 1886-1923, d’acord amb les orientacions pedagògiques de JFHerbart organitzà l’escola primària alemanya Considerà el principal objecte de l’ensenyament estimular oportunament l’interès de l’alumne És autor de Theorie und Praxis der Volksschulunterricht ‘Teoria i pràctica de l’ensenyament primari’, en vuit volums, 1878-85, Pädagogik in systematischer Darstellung ‘Sistema de pedagogia’, en dos volums, 1902-06, Grundriss der Ethik ‘Fonaments de l’ètica’, en dos volums, 1902, i Schulpolitik ‘Política escolar’, 1926

Els organitzadors previs constitueixen un dels elements integrants de la teoria de l’aprenentatge de David Ausubel aprenentatge significatiu Aquests organitzadors han de servir per a assentar els nous coneixements en l’estructura cognoscitiva d’un alumne, és a dir, per a construir aprenentatges significatius La funció principal d’un organitzador previ és, doncs, la de fer de pont cognoscitiu i salvar la distància existent entre allò que l’alumne ja sap i allò que hauria de saber per a aprendre significativament uns nous coneixements