Resultats de la cerca

Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a  El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol,  Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres escriptors, tant…

Residí a Mollet del Vallès i milità a la Unió Catalanista És autor de l’estudi Costums populars del Vallès que s’han perdut , de treballs professionals Mamíferos del Vallés , agronòmics Teorías para impedir la formación del granizo, 1880 i de Lo turó de la bandera Episodis de la guerra del francès

Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona El 1837 publicà una Gramática musical que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern

Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares Palma, 1866 cinquena edició, 1900 per a infants Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma

Destinat a Cuba, treballà en la docència al collegi de Guanabacoa, prop de l’Havana Remarcable promotor educatiu, fou autor d’una Historia universal que s’empra com a llibre de text També féu recerca històrica de la zona, recollida en l’obra publicada Historia de Guanabacoa Retornà a Catalunya i fou destinat a Mataró, on ensenyà a l’Escola Pia de Mataró i més endavant a la de Vilanova i la Geltrú

El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin 1770, a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes Aconseguí el seu màxim desenvolupament al s XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia Barcelona a la fi del s …

Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s XIX, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers

Apareix d’una manera clara al s XIX amb l' escola graduada Per a la classificació dels alumnes en grups homogenis hom segueix els criteris d’edat cronològica, d’edat mental, de grau d’instrucció i, si es tracta d’ensenyaments més especialitzats, de perfil aptitudinal

Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal

Ultra els aspectes socials i morals que li són inherents i que no la distingeixen de la simple educació, la urbanitat conrea l’estètica de les bones formes variables segons el lloc i l’època i presta una atenció especial a les normes d’higiene relatives al menjar, al vestir i a l’habitatge Durant els s XVII-XIX constituí una assignatura especial en els sistemes educatius, i en foren escrits nombrosos tractats i manuals Abandonada pel sistema educatiu durant alguns anys, l’escola actual procura d’inculcar-la, sota el nom d’educació cívica, a través de diverses activitats del…