Resultats de la cerca

Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica

Professor a les universitats de Berlín 1833-34 i de Halle 1834-84, dirigí la Zeitschrift für Philosophie und philosophische Kritik 1847-79 En la seva filosofia teista i pietista, pròxima a la de JHFichte, s’oposà al hegelianisme i al darwinisme La seva crítica literària s’ocupa, sobretot, de la figura de Shakespeare Entre les seves obres destaquen Das Grundprinzip der Philosophie ‘El principi fonamental de la filosofia’, 1845-46, Glauben und Wissen ‘Fe i coneixement’, 1858 i Abhandlungen zur Kunstgeschichte als angewandter Ästhetik ‘Contribució a la història de l’art com a estètica …

Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit…

Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona, és professor associat d’ètica a la Universitat de Girona, coordinador de la secció de filosofia i membre electe de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès A més de la seva tasca docent en el batxillerat i la Universitat des del 1980, destaca per la publicació i promoció de la filosofia a la xarxa Ha publicat més d’una vintena de llibres i edicions de diversos filòsofs dels àmbits principals del seu estudi els clàssics dels segles XVII i XVIII, la Illustració, la…

Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia…

Fou director del parc zoològic de Barcelona 1955-85, que amplià i modernitzà, fundador del Centre de Biologia Animal i Aplicada i Primatologia, secretari general de la Unió Iberoamericana de Parcs Zoològics 1958-86 i membre de la Unió Internacional de Parcs Zoològics 1961-86 Exercí com a professor de ciències biològiques i químiques, dirigí el museu de Granollers 1947-55 i d’ençà del 1985, fou fundador i director del Centre d’Estudis de Granollers 1952-55, president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1944-57 i membre del Patronat de la Muntanya del Montseny Publicà El Montseny parque…

L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers fonaments der…

Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions collectives,…

Segons Locke, aquest argument és l’únic que proporciona veritable instrucció i fa progressar en el coneixement, davant dels altres arguments, considerats fallaciosos ad ignorantiam , ad hominem , ad verecundiam , ad baculum

D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…