Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
malacobdel·la
Zoologia
Gènere de nemertins enoploides de l’ordre dels bdel·lonemertins, de la família dels malacobdèl·lids, que són paràsits o comensals de molts lamel·libranquis.
raça
Zoologia
Cadascun dels grups en què hom pot considerar dividides algunes espècies zoològiques, els caràcters diferencials dels quals, molt secundaris, són perpetuats per generació.
trepang
Zoologia
Nom donat a l’Àsia sud-oriental a diferents equinoderms holoturioïdeus de grans dimensions, especialment a l’espècie Holothuria edulis, els representants de la qual són objecte d’una activa pesca, puix que són considerats com un menjar exquisit (hom n’extreu les vísceres i els asseca al sol o els fuma).
Segons els xinesos, el trepang té qualitats afrodisíaques
baldufa
baldufa 2 2 ( Monodonta turbinata )
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diversos mol·lucs gastròpodes
prosobranquis, que pertanyen principalment als gèneres Monodonta
, Gibbula
i Turbo
, els quals provenen de la desmembració de l’antic gènere Trochus
.
Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per…
hiponeures
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats protòstoms que tenen el tub nerviós ganglionar situat ventralment respecte al tub digestiu, bé que els ganglis cerebroides hi són situats dorsalment.
Alguns autors inclouen dins aquest grup els metazous triploblàstics acelomats, excepte els mesozous
ofiuroïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos estrellat, amb un disc clarament diferenciat dels braços, caràcter que els distingeix dels asteroïdeus.
Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans…
sàlpids
sàlpid Tall esquemàtic (vista dorsal) d'una salpa
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma cilíndrica o de prisma amb dues obertures oposades, amb bandes musculars incompletes per sota i convergents per sobre i només amb dues amples feses branquials.
Són transparents i no presenten larves De l’únic ou produït en l’ovari del progenitor s’origina un oozooide asexual, que, mitjançant un estoló, forma, per gemmació, els blastozooides sexuats, els quals tornen a generar nous oozooides Els oozooides són solitaris, mentre que els blastozooides són colonials i resten units parallelament mitjançant papilles adhesives, constituint cadenes rectilínies de certa longitud salpes o cadenes circulars ciclosalpes Quan maduren, la cadena dels blastozooides es desprèn dels oozooides i fa vida lliure també poden aïllar-…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i…
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
sinascidi
Zoologia
Ascidi compost, els ascidiozooides del qual són parcialment fusionats i formen cenobis regulars o irregulars, amb els sifons bucals independents, mentre els intestins conflueixen en una cloaca comuna.
Hom pot trobar diversos cenobis dins una túnica gelatinosa comuna o bé formant masses incrustades, de manera que tota la colònia presenta una circulació sanguínia comuna