Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
xatrac becllarg
Xatrac becllarg
Pedro N. Ramalho (CC BY 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 41 cm, semblant al xatrac, però amb les plomes de la part posterior del pili lleugerament allargades i el bec més llarg i tot l’any negre, amb la punta groga.
Habita a les costes de la mar del Nord, la mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l’illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals de l’Àfrica A la resta dels Països Catalans és migratori
territ fosc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 21 cm, que és de color negre rogenc amb el ventre blanc i les potes grogues.
A l’hivern, és negre grisenc amb el ventre blanc Habita a Islàndia, les illes Fèroe, Grenlàndia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a les costes atlàntiques europees fins al canal de la Mànega És ocasional rar, a l’hivern, a les costes rocalloses dels Països Catalans 4territ gros Territ
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
tirony
Zoologia
Nom donat als equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20-30 cm de llargada i 4-5 cm de diàmetre, de color terrós, que habiten en fons de sorra i a les praderies de fanerògames marines de la zona costanera.
Són comuns a les costes dels Països Catalans
estrelleta
Zoologia
Equinoderm de la classe dels asteroïdeus, de la família dels astèrids, d’uns 3-5 cm de diàmetre, disc ample i braços curts amb l’extrem arrodonit, que habita a la zona costanera superior molt a la vora de la superfície, i és particularment abundant sota les pedres.
És comú a les costes dels Països Catalans i a tota la Mediterrània occidental
halicondrines
Zoologia
Ordre de demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per megascleres de diversos tipus, i a vegades espongina, però mancat sempre de microscleres.
La majoria són perforants, com l' esponja perforant , comuna a les costes dels Països Catalans
garotina
Zoologia
Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids, que fa 2-3 cm de diàmetre, de pues molt petites i nombroses i color verd grisós.
Habita a les praderies de fanerògames, entre 10-20 m de profunditat Es comuna a les costes dels Països Catalans
xatrac rosat
Xatrac rosat
barloventomagico (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera.
Habita en indrets localitzats de les costes europees, especialment les atlàntiques, i hiverna al sud d’Àfrica És migratori rar als Països Catalans
flebobranquis
Zoologia
Ordre de la classe dels ascidiacis amb el sac branquial proveït de solcs longitudinals interns i el cos no dividit en tòrax i abdomen, com és el cas dels aplousobranquis.
Són formes lliures o colonials Inclou els gèneres Ascidia, Ciona, Diazona i Phallusia , entre altres, tots comuns a les costes dels Països Catalans