Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
gastròtrics
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats.
Són vermiformes, presenten un hipoderma acellular amb papilles adhesives, es desplacen per mitjà de cilis ventrals, i no tenen segments Algunes espècies són hermafrodites, i en d’altres hi ha femelles partenogenètiques Són de desenvolupament directe
aluata
Zoologia
Gènere de mones de la família dels cèbids, de color bru o daurat que viuen als boscs de l’Amèrica del Sud, en bandes formades per tres o quatre mascles, diverses femelles i els individus joves; els mascles poden també viure sols.
Es desplacen penjant-se a les branques dels arbres Tenen la laringe hipertrofiada, semblant a una caixa de ressonància, i això els permet d’emetre uns crits molt forts Aquest udols formen part del sistema de defensa de llur territori, contra la invasió de clans propers Al territori, que és una determinada extensió de bosc, el clan hi busca l’aliment fulles, fruites i hi dorm
apendiculàries

Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…
quilòpodes

Insecte quilòpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Subclasse de miriàpodes que comprèn individus amb el cos allargat, estret i de mida molt variable, aplanats dorsiventralment, segmentats i amb un parell d’apèndixs acabats en ungla a cada segment.
El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és anamòrfic en…
La natura durant el confinament
Zoologia
L’absència de turisme durant la pandèmia a l’antiga ciutat de Lopburi Tailàndia va permetre l’ocupació dels carrers pels macacos © Sasaluk Rattanachai/ Facebook Durant les setmanes de confinament més rigorós provocat per la pandèmia de la COVID-19 a causa del coronavirus SARS CoV-2, la natura va recuperar terreny ràpidament arreu del món Com que els confinaments més durs es van esdevenir entre el març i el juny del 2020, en plena primavera a l’hemisferi nord, es va veure com la vegetació ocupava terrenys camins, zones industrials i carrers de grans ciutats on semblava que res hi podia créixer…
Zoologia 2011
Zoologia
Els elefants africans A partir de l’estudi de l’ADN mitocondrial i nuclear s’ha demostrat que existeixen dues espècies d’elefants africans © Fototecacat Ja fa unes quantes dècades que s’estudia si tots els elefants africans pertanyen a la mateixa espècie o, contràriament, a dues de diferents Sembla que, finalment, la segona hipòtesi és la vàlida Per mitjà d’uns estudis fets a partir de mostres d’ADN mitocondrial i ADN nuclear més important perquè permet conèixer informació genètica completa tant de l’ascendència materna, que ja s’obtenia a partir de l’ADN mitocondrial, com de la paterna, que…
Zoologia 2010
Zoologia
La recuperació de grans mamífers extints als Pirineus L’any 2010 ha estat un any determinant pel que fa a l’inici de la recuperació de grans mamífers als Pirineus El cérvol, l’ós i el llop tornen a córrer per tota la serralada pirinenca Pel que fa al cérvol —que, tot i no haver estat mai tan amenaçat com l’ós o el llop, sobrevivia en petitíssimes poblacions els anys setanta del segle passat— durant el 2010, i de fet uns quants anys abans, ja se’n va demostrar la plena recuperació amb poblacions nombroses i sanes molt ben adaptades a hàbitats sobretot prepirinencs S’ha dut a terme una política…