Resultats de la cerca

D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans

És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans

Tenen en general poques dents i un gep frontal que conté abundància de greixos, dels quals hom obté l’anomenada esperma de balena El cap és petit i acaba en un bec agut Fan de 4 a 9 m, i solen ésser de colors foscs al dors les aletes són petites S'alimenten de cefalòpodes i de peixos, i habiten preferentment les mars del sud Nova Zelanda, però no són gaire abundants Els gèneres principals són Ziphius, Berardius , amb 4 dents a l’extrem anterior de la mandíbula, Mesoplodon, Tasmacetus , amb un dentat complet i funcional, i Hyperoodon , amb una capacitat de submersió de dues hores

Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar les preses Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris L' anemone de mar comuna o fideu   Anemonia sulcata és la més gran i freqüent a la Mediterrània Viu a les costes rocoses, a poca profunditat Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades L' anemone de bernat ermità Calliactis parasitica viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats ermitans, en simbiosi amb aquests l’anemone…

Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses branquials La…

Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…

La metamorfosi s’esdevé en aquells animals ovípars en els quals l’ou no conté prou quantitat de vitel perquè l’embrió pugui estar-hi el temps necessari per arribar a l’estat adult, per la qual cosa l’animal inicia en forma de larva la vida lliure La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, però és molt constant i manifesta en tots els anèllids poliquets, equinoderms, molluscs, insectes, crustacis i amfibis, en alguns urocordats i en alguns peixos Les larves reben diferents noms, segons el tipus d’animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són generalment molt…

Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…

Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal