Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació generalment…
nematohelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats i amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric o bé filiforme, no segmentat i exteriorment recobert d’una forta cutícula quitinosa no disposen d’apèndixs locomotors ni tampoc d’aparell circulatori ni respiratori diferenciat Els sexes es presenten generalment separats, i en el desenvolupament postembrionari tenen una sèrie de mudes normalment quatre Els representants d’aquest grup es troben arreu del món, i, malgrat que molts són paràsits, hom els pot localitzar tant en el medi aquàtic com en el terrestre Comprèn els nematodes i els gordiacis, bé que alguns zoòlegs també hi inclouen el grup dels…
símfils
Zoologia
Subclasse de miriàpodes de cos petit (pocs mil·límetres de longitud) i color blanc pàl·lid, aspecte i costums semblants als centcames, i cap amb dos parells de maxil·les (les del segon, atrofiades, constitueixen el llavi inferior), amb un parell d’espiracles i sense ulls.
El tronc té 13 segments i 12 parells d’apèndixs locomotors, 15 o més tergites i un parell de fileres terminals Tenen un sol parell de tràquees ramificades, amb estigmes o espiracles cefàlics, un sol vas circulatori dorsal i gonoporus a l’extrem anterior del tronc Són de desenvolupament anamòrfic les cries neixen amb 6 o 7 parells de potes Habiten en sòls humits, sota les pedres i entre detrits de tota mena, dels quals s’alimenten L’espècie Scutigerella immaculata és comuna a tot Europa i ocasiona grans danys a moltes plantes agrícoles
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
artròpodes
Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…