Resultats de la cerca

Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…

Els seus representants fòssils assolien fins a 20 m de longitud, i entre els actuals, que habiten en aigües fondes i són tots pedunculats, cal destacar el lliri de mar Calamocrinus sp

Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània

El gènere més característic és Geophilus , que té unes 80 espècies, repartides per Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia La més gran de totes és Gelectricus , de 45 mm de longitud i 65-71 parells de potes

Molt freqüents al Silurià, avui es redueixen a uns quants gèneres, com Crania i Lingula , les espècies dels quals viuen colgades a notable profunditat Crania anomala , d’uns 10 m de longitud, viu a la mar Mediterrània

Pot atènyer fins a 1 m de longitud Neda molt de pressa i amb tant de vigor, que sovint el mateix impuls assolit el fa sortir fora de l’aigua Espècie pelàgica, viu sobre fons de sorra, i és freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic També és anomenada aluda

L’escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos el rostre per a poder-se fixar a les parets de l’intestí de l’animal parasitat sobretot ocells i mamífers, amb un nombre variable de proglotis hermafrodites que, en madurar, es desprenen La longitud de les tènies pot anar des d’uns quants millímetres fins a uns quants metres

Alternen estats hermafrodites i partenogenètics paràsits amb estats bisexuals lliures L’espècie Strongyloides stercoralis , de les regions tropicals o subtropicals, habita a l’intestí humà durant la generació partenogenètica, on les femelles, que atenyen 2 mm de longitud, ponen els ous Llur cicle biològic, que ofereix interessants variacions, pot ésser completat dins el cos humà o fora d’ell Les lesions, bé que no són letals, poden causar reaccions allèrgiques, vòmits, etc

La cua sola ja fa gairebé la meitat de la longitud, i a la part inferior dels dits tenen una membrana adhesiva Viu arreu dels Països Catalans i, en general, en totes les terres que envolten la Mediterrània S'enfila amb facilitat pels murs i li agrada d’estar-se prop dels focus de llum, on caça insectes, que són el seu aliments És inofensiu per a l’home i objecte de moltes supersticions i llegendes populars

Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial