Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins - CRAM
Zoologia
Entitat dedicada a la protecció del medi ambient i de les espècies que hi habiten.
El centre té els seus orígens en les activitats de voluntariat que el veterinari Ferran Alegre realitzà a partir de l’any 1991 No fou fins tres anys més tard 1994 que s’inaugurà oficialment a Premià de Mar el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya CRAMC, que es convertí en la primera entitat d’aquestes característiques a la Mediterrània L’any 1996, el centre es transformà en fundació i adoptà el nom actual, una ONG dedicada a la recuperació d’animals i ecosistemes marins, a la recerca i a l’educació, tot un referent a nivell nacional i internacional El…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs…
paleoacantocèfals
Zoologia
Ordre d’acantocèfals que inclou espècies amb les espines de la regió cefàlica disposades en cercles concèntrics alternativament.
Els seus hostes definitius són aquàtics i abunden en el tub digestiu dels ocells marins
monhisteroïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes que és format per individus lliures que atenyen de 0,7 a 2,5 mm, amb la cutícula llisa i amb la cavitat bucofaríngia inerme, molt petita i de parets primes.
Posseeixen moltes quetes cefàliques Els òrgans quimioreceptors són circulars Són fonamentalment marins El gènere principal és Monhystera
pixota negra
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Holotúria de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20 cm de longitud; pell negra, gruixuda i tova, coberta per unes set files de papil·les còniques; boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior, plana.
Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre
cefalòpodes
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
raïm de mar
Melissa Frey, Royal BC Museum (CC BY-NC 3.0)
Zoologia
Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats, de la família dels ascídids, de cos més ample que llarg (uns 1,5 cm d’ample), sifons anal i bucal distanciats l’un de l’altre i mantell prim, transparent i de vegades incrustat de sorra.
Habiten aïllats o en colònies, en els fons de sorra i en els alguers marins Cosmopolites, es troben fins als 90 m de profunditat
respiració branquial
Biologia
Zoologia
Respiració aquàtica duta a terme per mitjà de les brànquies.
Presenten aquest tipus de respiració els animals aquàtics que respiren l’oxigen dissolt a l’aigua poliquets marins, molts molluscs, crustacis aquàtics, larves d’amfibis, peixos
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina