Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
nematodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints que inclou moltes espècies de cos filiforme, amb els extrems anterior i posterior afilats i la regió central cilíndrica, i que no tenen cap tipus d’apèndix.
Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub intestinal sense…
monhisteroïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes que és format per individus lliures que atenyen de 0,7 a 2,5 mm, amb la cutícula llisa i amb la cavitat bucofaríngia inerme, molt petita i de parets primes.
Posseeixen moltes quetes cefàliques Els òrgans quimioreceptors són circulars Són fonamentalment marins El gènere principal és Monhystera
euplotes
Zoologia
Gènere de ciliats espiròtrics de l’ordre dels heteròtrics
, de la família dels euplòtids, caracteritzats pel fet de tenir el perístoma ample i triangular i els cirrus disposats ventralment en tres grups.
Inclou unes 25 espècies d’aigua dolça o marines, moltes de les quals són comunes als Països Catalans
cubomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris escifozous integrat per meduses amb l’ombrel·la en forma de cub.
Essencialment pelàgiques, viuen en les mars tropicals i subtropicals N'hi ha moltes que són notables pel gran poder urticant de llurs tentacles
dofí del Plata
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, de petites dimensions (1 a 1,5 m).
És de color gris o burell, i té moltes dents petites Habita únicament a l’estuari del Río de la Plata i s’alimenta de peixos
policlàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris que inclou gairebé exclusivament espècies marines i bentòniques que tenen una longitud des d’1 mm fins a 15 cm i que presenten el cos eixamplat amb coloracions molt variades.
Es mouen mitjançant ondulacions del cos Tenen l’aparell digestiu subdividit en moltes branques i poden presentar ventoses a les parets del cos A l’aparell genital, els oviductes són independents dels vitelloductes
aparellament
Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel…
delfínids
Dofí
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Família de cetacis odontocets que, pel nombre dels seus representants, és la més important de totes.
Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
lofotrocozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn aquells animals amb lofòfor o larva trocòfora.
Estudis per filogènia molecular publicats el 2001 indiquen que els protostomats estan repartits en dos grups, els ecdisozous i els lofotrocozous Els lofotrocozous inclouen els braquiòpodes, els briozous, els ciliòfors, els entoproctes, els gnatostomúlids, els molluscs, els nemertins, els platihelmints, els forònids, els rotífers i els sipuncúlids Tot i formar part dels protostomats, mantenen moltes similituds morfològiques amb els deuterostomats, cosa que ha fet dubtar sovint de la seva posició filogenètica