Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva…
bufeta urinària
Biologia
Zoologia
Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors (manca en gairebé tots els rèptils i en els ocells, llevat l’estruç) que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.
En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davant de l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre
sifonòfors
Zoologia
Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, generalment arrossegats pels corrents i, per tant, per elements planctònics, pelàgics i colonials (colònies de pòlips i d’hidromeduses, més o menys modificades).
Són d’estructura complexa, puix que presenten un polimorfisme intens Els individus polipoides poden ésser classificats en gastrozooides , proveïts d’un filament prènsil, carregat de cnidoblasts urticants gonozooides , unisexuats, que produeixen les gònades, però en els quals el sifonòfor és, en el seu conjunt, hermafrodita, i dactilozooides , de boca reduïda o absent, sense cnidoblasts, però amb cèllules sensitives i adhesives els filaments prènsils i sensitius en moviment constant Els medusoides poden ésser diferenciats en nectocalzes , meduses sense manubri, boca ni tentacles, però amb…
amfiox
Zoologia
Animal procordat marí de l’embrancament dels cefalocordats, fusiforme, d’uns 6 cm de llargada, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per les dues extremitats.
La boca és voltada de cirrus Té una aleta contínua, de tipus primitiu, interrompuda només per l’espiracle i l’anus, el qual ocupa una posició ventral El tegument és semitransparent i permet d’observar els òrgans interns El pla d’organització, molt primitiu, és pròxim al de l’arquetip dels vertebrats La musculatura és disposada metamèricament i els miòmers formen un angle dirigit endavant El notocordi forma l’eix del cos i es prolonga cap a l’extremitat anterior formant un rostre Els adults són unisexuals Les larves menen una vida pelàgica Viu, en posició vertical, enterrat a la…
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
cordats
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
hominització
© Fototeca.cat
Antropologia
Zoologia
Procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que partint d’un avantpassat comú de l’home i alguns pòngids encara no identificats, arriba fins a l’home actual.
Tracta, per tant, d’una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens , però que en el decurs del temps s’ha diversificat, donant formes que s’extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l’evolució Les proves que mostren que l’home s’origina a partir d’un avantpassat comú amb alguns pòngids són irrefutables i provenen de camps tan diferents com l’anatomia comparada, l’embriologia, la paleontologia, la genètica o la bioquímica, integrats en l’antropologia física o biològica Evolució dels homínids fins a l’home actual La semblança…
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
artròpodes
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…