Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
incubació
Zoologia
Acció de proporcionar calor als ous perquè, si han estat fecundats, puguin desenvolupar-se.
És pròpia dels rèptils i dels ocells i pot ésser feta mitjançant la calor transmesa directament pel cos la majoria d’ocells, algunes serps, els monotremes o per mitjans extracorporals, com colgant els ous a la sorra calenta serps, sauris, tortugues i algus ocells o sota matèries vegetals en descomposició cocodrils
dibranquis
Zoologia
Subclasse de cefalòpodes caracteritzada perquè els seus representants tenen solament un parell de brànquies.
Hom inclou en aquesta subclasse tots els gèneres de cefalòpodes actuals, a excepció de Nautilus Hom divideix els dibranquis en dos ordres, decàpodes i octòpodes, segons que tinguin deu braços o vuit, respectivament
esponja perforant
Zoologia
Esponja de l’ordre de les halicondrines, de la família dels cliònids, de cos ramificat i de color groc o vermell.
N'hi ha en grans masses a totes les costes, on perforen les roques calcàries Són perjudicials, perquè ataquen els bancs d’ostres, altres moluscs i el corall
escifomedusa
Zoologia
Tipus de medusa pròpia dels escifozous, caracteritzada per la manca de vel, perquè presenta la vora de l’ombrel·la lobulada amb quatre o vuit tentacles llargs intercalats amb tentacles curts o ropàlies, i perquè té el manubri molt desenvolupat i proveït en el seu extrem de quatre braços allargats que envolten la boca.
canal corda-mesoderma
Biologia
Zoologia
Invaginació en forma de dit de guant que es produeix en iniciar-se la gastrulació en la blàstula de nombrosos organismes, i que correspon als primers estadis de formació de l’arquènteron.
El terme de canal corda-mesoderma substitueix el de canal arquentèric , perquè aquest canal conté elements corda-mesodèrmics i no endodèrmics El desenvolupament d’aquest canal és notable, especialment en rèptils i mamífers particularment l’home i el talp
espardenya
Zoologia
Equinoderm holoturioïdeu de l’ordre dels aspidoquirots, de la família dels esticopòdids, de cos allargat, cilíndric i tou, que pot atènyer fins a 30 cm de llargària i que presenta la superfície ventral aixafada i reptant, proveïda de tres fileres de peus ambulacrals.
És de color falb amb taques blanques Habita a bastant profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i és freqüent als litorals dels Països Catalans, on hom la captura amb arts de ròssec, perquè la carn és molt apreciada
Zoologia 2018
Zoologia
El "torn de paraula" en els animals quan es comuniquen Un estudi recent va demostrar que els titís respecten el torn de paraula per comunicar-se entre ells © Tina Gunhold-de Oliveira / wolfscienceat Molts animals esperen el torn quan s’estan comunicant amb un altre individu de la seva espècie Se sospitava des de feia anys però fins aquest any 2018 no es va poder demostrar Les proves concloents es van aconseguir estudiant la comunicació en diverses espècies de petits primats del gènere Callithrix , els coneguts titís d’Amèrica del Sud En un dels estudis, es va procedir a separar dos individus…
aparellament
Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel…
antílop africà
antílop africà
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop de gran mida, que ateny uns dos metres d’alçada, de formes semblants als bous, pesant de moviments.
Té un gep dorsal, una gran papada i la cua llarga Els mascles tenen les banyes fortes i llargues les femelles les tenen més delicades Viu en ramats nombrosos, a les sabanes de l’Àfrica oriental i meridional i també en regions subdesèrtiques La seva carn és de bona qualitat i pot ésser una bona font d’aliment perquè l’animal està adaptat a pasturar en terrenys no útils per a l’agricultura aliment
monactinèl·lides
Zoologia
Subclasse d’esponges de la classe de les demosponges, que es caracteritzen perquè tenen l’esquelet constituït per espícules megascleres de diverses formes i fibres d’espongina.
La forma i l’hàbitat d’aquestes esponges són molt variables Poden ésser molt petites o molt grosses, com la gegantina copa de Neptú Generalment habiten els fons marins costaners, bé que hi ha espècies a grans profunditats i d’altres que habiten en les aigües dolces