Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
glàndula apocrina
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que secreten en gran quantitat substàncies pròpies de la cèl·lula.
filtrador
Zoologia
Dit de l’animal principalment aquàtic que s’alimenta de manera passiva, retenint el material damunt filtres adients.
Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses…
corn

Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma…
fisetèrids
Zoologia
Família de cetacis odontocets.
Tenen el cos massís i subcilíndric, el cap molt gros, les aletes pectorals curtes i l’aleta dorsal molt curta o absent, amb boca a la part inferior del cap i amb la mandíbula inferior reduïda i sense arribar a l’extrem del musell A la mandíbula superior gairebé no hi ha dents, mentre que a la inferior n'hi sol haver de 7 a 30 parells Davant el crani i sota la pell del cap hi ha una enorme bossa, que conté una gran quantitat d’un oli especial, anomenat esperma Comprèn la família dels gèneres Kogia i Physeter , amb una espècie cadascuna, el catxalot pigmeu K breviceps i el catxalot Ph…
remugament

Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)
© fototeca.cat
Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on es produeix…
medusa
Zoologia
Tipus d’organització que presenten els cnidaris, formada per individus de vida lliure i pelàgica que, en general, es reprodueixen sexualment.
El cos, anomenat ombrella a causa de la seva forma, té una cara superior convexa, l' exombrella, i una d’inferior còncava, la subombrella al mig d’aquesta sobresurt el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca La forma general és més deprimida que la del pòlip, i el cos té més quantitat de mesoglea, mentre que la cavitat gastrovascular és reduïda a un estómac, del qual surten els conductes radials, que conflueixen, en el vorell de l’ombrella, en un conducte marginal o circular Al caire de l’ombrella s’insereix una corona de tentacles, proveïts de cnidoblasts Molt sovint hi ha…
vanadòcit
Biologia
Zoologia
Cèl·lula de la sang dels urocordats que conté una gran quantitat de vanadi i substitueix en llur funció els eritròcits.
Els vanadòcits són de color verd, blau o taronja, segons el grau d’oxigenació Contenen el pigment anomenat hemovanadina
termoregulació
Zoologia
Capacitat d’un ésser viu de mantenir la temperatura interna dins uns límits de màxima i de mínima entre els quals tenen lloc els processos vitals.
No tots els animals es comporten igualment davant variacions de temperatura Mentre que els ocells i els mamífers mantenen constant la temperatura interna són homeoterms, els altres animals tenen la temperatura interna igual a l’ambiental són peciloterms Els animals homeoterms tenen desenvolupats una sèrie de mecanismes per a mantenir constant la temperatura davant el fred i la calor En disminuir la temperatura, augmenten la vasoconstricció de la pell, amb la qual cosa es redueix el refredament corporal, disminueix la quantitat d’aigua a la sang, cosa que provoca una disminució de…
Zoologia 2019
Zoologia
Les llúdrigues al Besòs Exemplars de llúdriga van ser vistos en el tram baix del Besòs durant el 2019 L’any 2019 es va confirmar el retorn de la llúdriga Lutra lutra en el tram baix del Besòs i fins a tocar el mar Des de l’any 2014, els albiraments d’aquest animal havien estat freqüents, sobretot en el tram del riu que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac Durant els darrers cinc anys, també se n’havien detectat individus en aigües dels rius Tenes i Congost, tots dos pertanyents a la conca del Besòs La importància de la presència de llúdrigues d’una manera estable en aquesta zona…