Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
gasteròtrics
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics acelomats i de categoria taxonòmica incerta.
Inclou formes microscòpiques de 0,1 a 1,5 mm de llargada i amb el cos en forma de cilindre o ampolla acabat en dos extrems perfectament diferenciats, el cefàlic, separat de la resta del cos per una estrangulació i proveït de boca, cilis i pèls sensorials, i el caudal, amb l’anus i dos apèndixs terminals digitiformes La superfície del cos és revestida d’una cutícula proveïda d’espines sovint corbades i amb cilis de la cara ventral L’aparell excretor presenta dos nefridis, i l’aparell nerviós, dos ganglis cefàlics i un parell de cordons longitudinals Són hermafrodites o bé…
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser ingerits per l’…
medusa
Zoologia
Tipus d’organització que presenten els cnidaris, formada per individus de vida lliure i pelàgica que, en general, es reprodueixen sexualment.
El cos, anomenat ombrella a causa de la seva forma, té una cara superior convexa, l' exombrella, i una d’inferior còncava, la subombrella al mig d’aquesta sobresurt el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca La forma general és més deprimida que la del pòlip, i el cos té més quantitat de mesoglea, mentre que la cavitat gastrovascular és reduïda a un estómac, del qual surten els conductes radials, que conflueixen, en el vorell de l’ombrella, en un conducte marginal o circular Al caire de l’ombrella s’insereix una corona de tentacles, proveïts de cnidoblasts Molt sovint hi ha també òrgans…
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans…
xifosurs
Zoologia
Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, caracteritzats pel seu cos aixafat dorsiventralment —molt semblant al dels trilobits—, amb segments anteriors fusionats dorsalment per a formar un escut o cuirassa.
Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…
filtrador
Zoologia
Dit de l’animal principalment aquàtic que s’alimenta de manera passiva, retenint el material damunt filtres adients.
Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…
miriàpodes

Miriàpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes mandibulats, de categoria taxonòmica posada en dubte, puix que, segons molts zoòlegs, és poc homogènia des del punt de vista morfològic.
Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs caudals El…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
braquiòpodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats formada per individus marins, bentònics, que viuen fixos sobre el fons fins a grans profunditats.
Externament s’assemblen als lamellibranquis, raó per la qual hom els anomenava molluscoides Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamellibranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades de quitina i…
artròpodes

Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…