Resultats de la cerca

Les esponges del tipus àscon es caracteritzen pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un òscul, amb una cavitat gastral, revestida interiorment per una capa continuada de coanòcits, a la qual arriba l’aigua per nombrosos porus, perforats en unes cèllules especials anomenades poròcits

Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…

La regió cefàlica és prolongada en una trompa xucladora a la base de la qual hi ha dos quelícers, dos palps que falten en algunes espècies i dos ovígers en forma d’antena particularment desenvolupats en els mascles A la unió de la regió cefàlica i el tronc hi ha un tubercle amb quatre ulls simples localitzats a les cares laterals El tronc és dividit en quatre o sis segments, cadascun dels quals presenta a cada banda una pota llarga i fina composta de vuit artells, l’últim acabat en una forta ungla L’abdomen és curt i no segmentat Els sexes són separats, els mascles porten els ous…

En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral Tenen sistema…

Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses…

Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…

Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs…

D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…

Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa…

Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…