Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
balena franca atlàntica

Balena franca atlàntica
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, d’un color negre intens, que té una berruga característica damunt el cap, sempre infestada de paràsits.
Viu a tot l’Atlàntic septentrional, en aigües més temperades que l’anterior, i hom li ha donat diversos noms locals té una àrea de distribució molt ampla
quelonídids
rèptil queloni quelonídid: tortuga babaua (Caretta caretta)
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors amb l’escut cobert de grans plaques juxtaposades o imbricades, potes grosses i adaptades a la natació, dits envoltats de pell i armats amb fortes ungles, coll poc retràctil, cap gros i fort i cua curta.
Inclou alguns gèneres propis de mars tropicals i temperades, entre els quals destaquen Caretta , amb l’espècie Ccaretta tortuga babaua, Chelonia , amb Chmydas tortuga franca i Eretmochelys , amb Eimbricata carei
taliacis

Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
borm de vela
Zoologia
Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors de gran poder urticant.
Presenten un gran pneumatòfor vesicular la vela, de color blau rogenc, de 20 a 30 cm de llargària, del qual pengen llargs filaments prensors blavosos dactilozooides i els estolons polipífers, amb gastrozooides i gonozooides Els borns de vela, existents a les mars càlides i temperades, suren i són arrossegats pels corrents, que els poden llançar a les platges
vermètids
Zoologia
Família de gastròpodes prosobranquis a la qual pertanyen unes poques espècies integrades dins el gènere Vermetus.
Cal esmentar Vgigas , el cargol vermiforme, comú a les costes dels Països Catalans, i Siliquaria , tots de closca tubular amb l’espiral desenrotllada, la qual cosa els dóna l’aparença d’alguns poliquets serpúlids, i amb obertura de la closca, circular i tancada per un opercle rodó Viuen adherits a les roques del litoral de les mars càlides i temperades
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
pauròpodes
Zoologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, caracteritzats pel fet de tenir el cos tou i una talla molt petita (de 0,5 a 2 mm).
Presenten, al cap, antenes bífides i amb llargues sedes, un parell de maxilles i un parell de mandíbules El tronc consta d’onze segments a més del pigidi, amb un parell de potes cadascun, i tots ells porten llargues sedes laterals No hi ha aparell respiratori ni circulatori diferenciats i els òrgans sexuals es troben al tercer segment Habiten en els sòls humits, entre la fullaraca, dels boscs de les regions tropicals i temperades Es divideixen en pauropòdids i euripauropòdids
cap d’olla

Globicephala melaena
Elizabeth Zwamborn (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de cetacis odontocets, de la família dels delfínids, d’uns 5 a 8 m de llargada, amb el cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, amb les aletes pectorals llargues i primes i el cap molt gros i bombat, desproveït de rostre.
Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena
cercopitècids
Zoologia
Família de primats catarrins integrada per individus de dimensions variables, arborícoles, grimpadors o caminadors.
En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups familiars polígams S'…
triclàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris de dimensions molt diferents segons les espècies, des de pràcticament invisibles a ull nu fins a uns quants centímetres de longitud (com Bipalium javanum, de 60 cm).
Es caracteritzen pel fet de tenir la boca situada ventralment prop de la meitat del cos, disposar de dos ocels o més i ésser proveïts d’òrgans tàctils i quimioreceptors La majoria d’espècies són susceptibles de reproduir-se també asexualment per escissió L’ordre és dividit en tres subordres els marícoles, amb totes les espècies marines, que habiten en mars tropicals o subtropicals, entre els quals l’espècie Procerodes lobata és comuna a la Mediterrània, incloses les mars dels Països Catalans els paludícoles, d’aigües dolces corrents o estancades de zones temperades, amb les…