Resultats de la cerca

Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines

Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…

A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites papilles Són…

Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori…

L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…

Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm

En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells, mamífers…

La regió cefàlica és prolongada en una trompa xucladora a la base de la qual hi ha dos quelícers, dos palps que falten en algunes espècies i dos ovígers en forma d’antena particularment desenvolupats en els mascles A la unió de la regió cefàlica i el tronc hi ha un tubercle amb quatre ulls simples localitzats a les cares laterals El tronc és dividit en quatre o sis segments, cadascun dels quals presenta a cada banda una pota llarga i fina composta de vuit artells, l’últim acabat en una forta ungla L’abdomen és curt i no segmentat Els sexes són separats, els mascles porten els ous…

Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèllules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar L’aparell excretor és format per protonefridis Els sexes són separats el…