Resultats de la cerca

Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum

Fou professor a Breslau 1899 Féu estudis sobre electroafinitat suggerí que l’enllaç iònic era conseqüència de transferència de càrregues elèctriques i atracció electroestàtica Contribuí a la teoria de la valència regla d'Abegg

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1977 per les seves aportacions a la termodinàmica, les quals el menaren a la formulació del teorema del mínim de producció d’entropia , tot fent una nova aportació a l’enfocament del segon principi de la termodinàmica Destacà també en el camp de la filosofia de la ciència Les seves investigacions són precursores del desenvolupament de la teoria del caos i dels estats de no-equilibri

La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…

Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy de la Gran…

Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for Improving…

Fill de l’erudit  Michel Polanyi  Budapest, 11 de març de 1891 - Northampton, 22 de febrer de 1976, que estudià la teoria de les velocitats de reacció, desenvolupà un seguit de regles sobre la dinàmica de reaccions Pels seus treballs, li fou atorgat el premi Nobel de química del 1986, que compartí amb DR Herschbach i YT Lee

Fou professor a Reims, estudià els gasos i ideà una careta respiratòria Amb el marquès d’Arlandes, realitzà el primer vol en baló lliure tripulat, el 21 de novembre de 1783 aerostació El 1785 intentà travessar el Pas-de-Calais mitjançant un aparell amb dos globus de la seva invenció, però aquest sofrí un accident i els tripulants moriren

Fou professor a Estrasburg 1833-50 i a la Sorbona a partir del 1850 Descobrí amb Payen la diastasa amilasa , i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire 1839, entre altres obres

Fou ajudant de Hofmann descobrí el primer colorant artificial a base d’anilina El 1874 fundà una fàbrica de colorants sintètics a Harrow Els seus treballs foren continuats pel seu fill William Henry Perkin Sudbury 1869 — Oxford 1929, el qual fou professor a Edimburg, Manchester i Oxford