Resultats de la cerca
Es mostren 2646 resultats
Oracle
Electrònica i informàtica
Companyia informàtica nord-americana amb seu a Redwood City, Califòrnia.
Fou creada l’any 1977 per Larry Ellison, Bob Miner i Ed Oates Ellison en fou conseller delegat fins el 2014, i des d’aleshores n’ocupa la presidència executiva Es dedica al desenvolupament de maquinari i programari, especialment sistemes de bases de dades, entre els quals hi ha Oracle 1979, denominació que el 1983 substituí els noms inicials de la companyia Software Development Laboratories, SDL, fins el 1979, i Relational Software Inc, RSI A l’inici, els principals clients d’Oracle eren l’exèrcit i l’administració dels Estats Units Posteriorment diversificà els serveis a l’empresa privada…
Huawei
Electrònica i informàtica
Empresa xinesa de telecomunicacions.
Fou fundada l’any 1987 per Ren Zhengfei, antic oficial de l’Exèrcit Popular d’Alliberament Com totes les grans empreses xineses, té forts lligams amb l’Estat, reforçats el 2017 per la llei que obliga les organitzacions empresarials a cooperar amb els serveis d’intelligència estatals Centrada en el desenvolupament de telèfons intelligents i dominadora absoluta del mercat xinès, ha tingut un gran creixement a escala mundial el 2017 representava el 28% del mercat mundial en infraestructures i, a l’inici del 2018, superava Apple en vendes de dispositius El desembre del 2018 la directora financera…
Evelyn Berezin
Electrònica i informàtica
Informàtica, inventora i empresària nord-americana.
Filla d’immigrants judeorussos, el 1946 es graduà en física per la Universitat de Nova York Abandonà el doctorat poc abans d’acabar-lo 1950 Casada el 1951, conservà el cognom de soltera per a finalitats professionals Aquest any s’incorporà a l’empresa Electronic Computer Corporation, on es dedicà al disseny de sistemes de processament de dades per a aplicacions diverses, generalment de comptabilitat, però també, entre d’altres, militars càlcul de projectils per al Departament de Defensa i d’apostes El 1957 passà a una altra companyia, Teleregister, en la qual el 1960 desenvolupà el primer…
Nicolas Roeg
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà polèmica per…
Claude Lanzmann
Cinematografia
Periodisme
Periodista, activista polític i director de cinema francès.
De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals collaborà a Les Temps Modernes , publicació que dirigí des del 1986 S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël , una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’Estat d’Israel Aconseguí un…
William Goldman
Cinematografia
Literatura
Guionista i escriptor nord-americà.
Graduat en arts per la Universitat de Columbia 1952, s’inicià com a novellista, i en aquest gènere publicà una quinzena de títols, que obtingueren un ressò discret El 1965 fou contractat per primer cop com a guionista, tasca en la qual aviat sobresortí Guanyà dos Oscar al millor guió, el primer per Butch Cassidy and the Sundance Kid el 1970, pellícula dirigida per George Roy Hill, amb Robert Redford i Paul Newman 1969 i el segon, el 1977, per All the President’s Men 1976, d’Alan J Pakula, amb Redford i Dustin Hoffman Altres films destacables són Harper 1966, Jack Smight, els basats en les…
Joan Pineda i Sirvent
Cinematografia
Compositor i pianista cinematogràfic.
Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…
,
Richard Williams
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Director i dissenyador de cinema d’animació.
Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann & Andy A…
Elena Jaumandreu i Garrido
Cinematografia
Muntadora cinematogràfica.
Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L’any 2019 fou…
Pere Sallent i Puigcercós
Cinematografia
Empresari exhibidor de cinema.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina