Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
XT
Electrònica i informàtica
Sigla emprada per a designar els primers models d’ordinadors personals PC proveïts de disc dur, basats en els microprocessadors del tipus 8086 o 8088 i unitats de disquet de baixa densitat (360 kB de capacitat màxima).
Els ordinadors XT aparegueren el 1983, comercialitzats per IBM, i ràpidament tingueren una gran difusió
miniaturització
Electrònica i informàtica
Reducció de les dimensions dels aparells electrònics, imposada per raons de necessitat (com en medicina, tècnica aeroespacial, etc) o de comoditat (com en els aparells de consum).
La primera etapa, ultra la compactació d’alguns components actius i passius, fou la substitució dels tubs electrònics de buit pels transistors en una segona etapa aparegueren els circuits integrats monolítics, i darrerament es va imposant la integració a molt gran escala VLSI microelectrònica A més, la fiabilitat i les característiques elèctriques i mecàniques dels equips en resulten sensiblement augmentades Segons la importància de la reducció hom parla de subminiaturització o de microminiaturització
vídeo
Electrònica i informàtica
Comunicació
Magnetoscopi d’ús domèstic que utilitza cintes magnètiques normalitzades.
Des de la segona meitat dels anys setanta, aparegueren tres sistemes que utilitzen cintes magnètiques normalitzades però no intercanviables el VHS de la Japan Victor Company JVC, el Betamax de la Sony i el VCR 2 000 de la Philips cinta magnètica A partir de la meitat dels anys vuitanta, el VHS desplaçà els altres dos sistemes del mercat La irrupció de la tecnologia digital i la difusió d'altres menes de suport especialment el CD-ROM més resistents, manejables i eficients a partir de la darrera dècada del sXX i, sobretot, la difusió d'internet, el vídeo esdevingué ràpidament…
Jimmy Donal Wales

Jimmy Donal Wales (2010)
© Lane Hartwell
Economia
Electrònica i informàtica
Emprenedor informàtic nord-americà.
Cursà econòmiques a la Universitat d’Auburn El 1994 s’incorporà a una empresa de mercat de futurs de Chicago, i el 1996 desenvolupà el portal d’internet Bomis, amb el qual finançà el projecte d’una enciclopèdia en línia, Nupedia, l’any 2000 L’any següent desenvolupà el seu projecte més reeixit, Wikipedia , una enciclopèdia en línia gratuïta construïda amb les collaboracions dels seus usuaris, que obtingué un enorme èxit i de la qual aparegueren versions en un gran nombre de llengües, entre les quals el català Viquipèdia Posteriorment creà diverses societats vinculades a Wikipedia…
conjunt reduït d’instruccions
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat amb un conjunt petit d’instruccions.
La tecnologia RISC es basa a definir un conjunt, el més reduït possible, d’instruccions molt properes a la màquina, i per tant molt ràpides El resultat són microprocessadors de complexitat petita, i per tant menys costosos de dissenyar i de produir que els microprocessadors CISC, si bé la complexitat es transfereix cap al programari Malgrat això, hi ha qui opina que aquest no és pas un inconvenient ja que l’ús d’un conjunt reduït d’instruccions, si bé pot fer els programes més llargs, també els pot fer més entenedors si se segueixen certes metodologies de programació mentre que l’ús d’un…
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes…
casset digital
Electrònica i informàtica
Sistema portàtil d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10…
microprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per un circuit integrat extraordinàriament complex que fa d’unitat central de procés en els microordinadors.
La seva funció, per tant, és anàloga a la de la CPU unitat central d’un ordinador El microprocessador fou ideat el 1971 i ràpidament fou comercialitzat n’aparegueren una sèrie de models que en pocs anys tingueren una difusió extraordinària Aquests primers tipus de microprocessadors es caracteritzen pel fet d’utilitzar mots de 8 bits els de 4 bits foren de seguida abandonats, però cap al 1978 aparegueren els microprocessadors de 16 bits i, més recentment, els de 32 bits La funció principal del microprocessador és la de rebre dades en forma de sèrie de dígits binaris,…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés…