Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Steve Anthony Ballmer
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques i economia l’any 1977 i on conegué Bill Gates , que l’any 1980 el contractà com a directiu de Microsoft , companyia de la qual l’any següent fou accionista Esdevingut una de les primeres fortunes dels Estats Units, ocupà diversos càrrecs a Microsoft l’any 1998 en fou nomenat president i el 2000 rellevà Gates com a executiu en cap Al febrer del 2014 fou substituït en el càrrec per Satya Nadella
Douglas Carl Engelbart
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Interrompé els estudis d’enginyeria elèctrica en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou tècnic de radar L’article de Vannevar Bush del 1945 " As We May Think " sobre el coneixement universal que anomenà Memex abreviatura de Memory Extender, el portà a interessar-se per la incipient tecnologia dels ordinadors Graduat a l’Oregon State College 1948, després de doctorar-se en ciències a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1955, s’incorporà a l’Stanford Research Institute SRI, on creà l’Augmentation Research Center i desenvolupà, per compte de l’Advanced Research Projects…
Shigeru Miyamoto
Electrònica i informàtica
Disseny i arts gràfiques
Productor i dissenyador de videojocs japonès.
Graduat en disseny industrial, l’any 1976 s’incorporà a la multinacional de videojocs Nintendo, dins de la qual esdevingué un dels principals creadors de videojocs i consoles, entre els quals Super Mario , Donkey Kong , The Legend of Zelda , Star Fox , F-Zero i Pikmin , molt influïts pel manga Un dels màxims executius de la companyia, el 1998 fou el primer membre a ingressar al Hall of Fame de la Academy of Interactive Arts and Sciencies EUA Ha rebut també la el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès 2006, el premi honorífic de l’Acadèmia Britànica de les Arts del…
Nikola Tesla
© Xevi Varela
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista croat.
Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom
Alessandro Artom
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic italià.
Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio
Edwin Howard Armstrong
Electrònica i informàtica
Tècnic nord-americà en radiofonia.
Perfeccionà el circuit dels receptors superheterodins 1914, estudià les modulacions de freqüència de les ones de ràdio 1918 i pot ésser considerat l’inventor del sistema actual de modulació de freqüència FM
Shuji Nakamura
© National Academy of Engineering
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic japonès.
Graduat 1977 a la Universitat de Tokushima, treballà a la Nichia Corporation fins el 1999 En aquesta empresa obtingué, independentment d' Isamu Akasaki i Hiroshi Amano , el díode electroluminescent LED emprant un mètode propi i el 1993 inventà un mètode, comercialitzat aquest mateix any, per a la producció en massa de LED blancs d’alta lluminositat, caracteritzats per la seva eficiència, resistència i versatilitat en aplicacions altres que l’emissió de llum com ara l’esterilització i l’emmagatzematge de dades L’any següent obtingué el doctorat per la Universitat de Tokushima El 1999 fou…
Charles Simonyi
© NASA
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà d’origen hongarès.
Estudià enginyeria informàtica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i s’especialitzà en matemàtiques i estadística Treballà per l’empresa americana Microsoft Office 1981-2002, per a la qual elaborà dos dels programes més venuts i utilitzats en l’àmbit internacional, Microsoft Word i Microsoft Excel El 2002 fundà, amb GKiczales, la seva pròpia empresa d’informàtica, Intentional Software, especialitzada en la programació intencionada Intentional Programming , que permet que els professionals de diferents àmbits defineixin una necessitat mitjançant conceptes informàtics i creïn el programa…
John Warner Backus
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Començà la carrera de Química a la Universitat de Virgínia, però al cap de poc temps l’abandonà i s’allistà a l’exèrcit 1942 Més tard inicià els estudis de Medicina i s’inscrigué en una escola de tècnics de ràdio, on descobrí la seva habilitat per les matemàtiques Incorporat a IBM International Business Machines, treballà per millorar una de les calculadores electròniques de l’empresa 1949, i el 1954 publicà un projecte, que pretenia crear un llenguatge de programació proper a la notació matemàtica normal El resultat fou el FORTRAN Formula Translator, que tingué un èxit notable en el sector…
Timothy Berners-Lee
Electrònica i informàtica
Físic i informàtic britànic.
El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium, considerat el…