Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
clau
Electrònica i informàtica
Seqüència de caràcters que cal entrar en un ordinador per tal d’accedir-hi i que identifica l’usuari.
Avui dia està molt estesa la criptografia de clau asimètrica, en la qual la clau per encriptar i per desencriptar són diferents i no es poden deduir l’una de l’altra La clau pública es publica i és coneguda per tothom, mentre que la clau privada es manté en secret Segons l’aplicació que se'ls vulgui donar, es pot encriptar la informació amb la clau pública i desencriptar-la amb la clau privada corresponent o a l’inrevés, encriptar-la amb la clau privada i desencriptar-la amb la clau pública Si es tracta de mantenir la confidencialitat d’una informació en una transmissió, s’encripta amb la…
classe
Electrònica i informàtica
Règim de funcionament d’una etapa amplificadora, fixat pel valor de la polarització del tub o transistor.
Hi ha diverses classes utilitzades correntment les bàsiques són les A, B, C i AB, que són definides d’acord amb el temps en què circula el corrent dins cada cicle
cilindre
Electrònica i informàtica
En un disc de més de dues cares, superfície damunt la qual hi ha totes les pistes que es troben a la mateixa distància del centre.
En els discs durs, en què hi ha com a mínim 4 cares formades per dos discs idèntics parallels, el concepte de cilindre substitueix sovint el de pista
John McCarthy
Electrònica i informàtica
Informàtic i matemàtic nord-americà.
Es graduà en matemàtiques al California Institute of Technology 1948 i es doctorà el 1951 a la de Princeton Començà a interessar-se pels ordinadors i la computació a partir de l’afecció als escacs Entre les seves nombroses aportacions pioneres, que desenvolupà entre els anys seixanta i setanta, cal esmentar la computació en temps compartit , que permet el treball simultani de diversos usuaris en un mateix sistema informàtic, el disseny d’una sistema precursor de l’actual comerç electrònic i, molt especialment, el desenvolupament de la intelligència artificial , camp en el qual començà a…
Paul Baran
Paul Baran
© Louis Fabian Bachrach
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic nord-americà.
A dos anys, la seva família emigrà als EUA i s’installà a Filadèlfia Estudià enginyeria electrònica a la Universitat de Drexel, on es graduà l’any 1949 Posteriorment, s’incorporà a la indústria privada, i participà en la construcció de l’UNIVAC, un dels primers ordinadors comercials Més tard, anà a residir a Califòrnia, on amplià estudis a la Universitat de Los Angeles i obtingué un màster 1959 El mateix any s’incorporà a RAND Corporation, institució d’assessorament i recerca per a l’exèrcit nord-americà, on esdevingué especialista en sistemes de comunicació En el context del clima de tensió…
Jimmy Donal Wales

Jimmy Donal Wales (2010)
© Lane Hartwell
Economia
Electrònica i informàtica
Emprenedor informàtic nord-americà.
Cursà econòmiques a la Universitat d’Auburn El 1994 s’incorporà a una empresa de mercat de futurs de Chicago, i el 1996 desenvolupà el portal d’internet Bomis, amb el qual finançà el projecte d’una enciclopèdia en línia, Nupedia, l’any 2000 L’any següent desenvolupà el seu projecte més reeixit, Wikipedia , una enciclopèdia en línia gratuïta construïda amb les collaboracions dels seus usuaris, que obtingué un enorme èxit i de la qual aparegueren versions en un gran nombre de llengües, entre les quals el català Viquipèdia Posteriorment creà diverses societats vinculades a Wikipedia, com…
Michael Grätzel
Electrònica i informàtica
Químic físic suís d’origen alemany.
Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…
Henry Edward Roberts
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic nord-americà, més conegut per Ed Roberts.
Inicialment estudiant de medicina a la Universitat de Miami, canvià aquesta carrera per la d’enginyeria elèctrica El 1962 s’allistà a l’exèrcit, on li foren assignades tasques de criptografia, i completà els seus estudis a la Universitat d’Oklahoma, on es graduà el 1968, any en què fou destinat al laboratori d’armament d’Albuquerque Amb diversos collaboradors hi dissenyà un paquet electrònic per a modelisme de coets, que comercialitzà amb el nom de la seva empresa, MITS Micro Instrumentation and Telemetry Systems, per a la qual el 1970 dissenyà i construí una calculadora de vuit dígits MITS…
Ada Lovelace

Ada Lovelace
© National Physical Gallery, Teddington
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és coneguda la matemàtica anglesa Augusta Ada King, comtessa de Lovelace.
Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular, mai…
Linus Benedict Torvalds
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic finlandès.
És conegut per haver desenvolupat la primera versió del sistema operatiu GNU/Linux —denominació que creà a partir del seu propi nom i el del sistema operatiu UNIX—, que es distribueix lliurement sota llicència GLP Actualment continua treballant en la coordinació d’aquest projecte des de Silicon Valley, a Califòrnia EUA