Resultats de la cerca
Es mostren 2039 resultats
potencial electroestàtic
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al…
contactor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir …
memòria
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en…
internet per satèl·lit
Electrònica i informàtica
Accés a internet a través d’una connexió via satèl·lit.
Aquest tipus de connexió requereix d’un equipament especial un mòdem bidireccional o astromòdem compatible amb l’estàndard DVB, una antena parabòlica, un LNB, un alimentador i finalment un proveïdor que proporcioni accés a internet via satèllit Si la transmissió de dades és bidireccional, es basa en l’estàndard DVB-RCS, que considera un canal de retorn via satèllit La necessitat de disposar d’un equipament especial encareix la installació, per la qual cosa l’internet via satèllit es té en compte com una solució per a indrets on no sigui possible la connexió via xarxa…
galvanòmetre
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar corrents elèctrics o per a detectar-los.
El galvanòmetre de bobina o de quadre mòbil , molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent El fil de torsió porta solidària una agulla o un mirallet que reflecteix un raig de llum que indica la intensitat del corrent sobre una…
sintonitzador
Electrònica i informàtica
Aparell per a sintonitzar una ona corresponent a una emissora determinada.
Els sintonitzadors emprats correntment són prevists per a sintonitzar només les freqüències de les bandes utilitzades en la pràctica Per aquest fet hom distingeix els sintonitzadors pel nom de les freqüències o llargada d’ones que pot sintonitzar UHF, VHF, LW, MW, SW o pel tipus de modulació AM, FM, PM En alta fidelitat és anomenat sintonitzador l’aparell que rep, tracta i detecta la informació electromagnètica de radiofreqüència que s’emet modulada en AM o en FM Entre altres prestacions, el sintonitzador sol disposar d’indicador i control automàtic de freqüència visualitzador…
assignació de variables
Electrònica i informàtica
Operació que consisteix a vincular un valor a una variable.
L’accés per consulta a una variable que no té assignat cap valor és una de les principals fonts d’errors en l’execució de programes És per això que hom sol distingir les variables inicialitzades que han estat objecte d’alguna assignació de les no inicialitzades que no han estat mai objecte de cap assignació
teorema d’Ampère
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Teorema de l’electromagnetisme que permet determinar el valor del camp magnètic produït per un corrent elèctric.
L’enunciat diu la circulació de la inducció magnètica B , creada per la distribució de corrent qualsevol, al llarg d’una corba tancada C és proporcional a la suma algèbrica de les intensitats que travessen una superfície que tingui l’esmentada corba per contorn μ ο és la permeabilitat del buit Quan la distribució de corrent no és suficientment simètrica, el càlcul del camp magnètic es fa mitjançant la llei de Biot i Savart
analitzador d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat per a realitzar l’anàlisi de les imatges a transmetre.
Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica, i, per tant,…
coprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic previst per a treballar com a complement d’un microprocessador a fi de facilitar-li diverses tasques.
Els coprocessadors matemàtics permeten de realitzar determinades operacions matemàtiques que el microprocessador sol no podria realitzar o que les realitzaria amb més dificultat o lentitud No sempre són necessaris els coprocessadors així, hi ha programes que no l’utilitzen per a res, com els processadors de text en d’altres el coprocessador no és imprescidible, però si hi és el programa l’aprofita i l’utilitza avantatjosament finalment, en certs programes molt complexos, com els de diseny assistit, el coprocessador és indispensable, de manera que sense ell el programa no pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina