Resultats de la cerca

L’espai lògic o espai d’adreces lògiques fa referència a les adreces lògiques que es consideren vàlides, mentre que l’espai físic o espai d’adreces físiques es refereix a les adreces físiques vàlides

Cal tenir present que les transferències d’informació entre memòria interna i memòria externa mai no es realitzen en una cella de memòria, sinó que la transferència sempre afecta un bloc sencer d’adreces És per aquest motiu que, per minimitzar el nombre de transferències, sovint les ordres de transferència des de la memòria interna cap a la memòria externa en lloc de realitzar-se en el mateix moment es reflecteixen temporalment en una memòria coixí caché , i no es realitzen sobre la memòria externa fins que no hi ha més remei per exemple, quan cal fer un intercanvi de memòria d’…

 El procés de traducció d’adreces es duu a terme en encaminadors IP, i és necessari quan les adreces IP d’una xarxa són només d’ús intern privades i no són vàlides fora d’aquesta, on es fa necessari l’ús d’adreces IP públiques Existeixen dos tipus de traductors el bàsic i el NAPT traductor d’adreça de xarxa i port El primer manté una relació d’una a una entre les adreces privades i les corresponents adreces públiques Per contra, NAPT relaciona una mateixa adreça pública amb un conjunt d’adreces privades i diferencia…

En les memòries externes, com els discs, cada partició és un espai d’adreces independent, que es comporten com memòries virtuals independents Així, la creació de dues particions en un disc dur, per exemple, dóna la sensació a l’usuari que posseeix dos discs durs diferents La independència de les particions és tal que cada partició pot emmagatzemar dades en un format diferent del de les altres En alguns sistemes hom pot escollir en el moment de l’arrencada de la màquina quin sistema operatiu vol utilitzar això és possible, en el cas que les alternatives ofertes siguin de sistemes…

Les passarelles utilitzen els protocols IP per a identificar els nodes de les xarxes i els camins entre ordinadors Una direcció IP és un codi de 32 bits que identifica un ordinador dins de la xarxa, gestionat pel servei de registre InterNIC, el qual classifica les adreces IP en tres categories segons el nombre d’ordinadors i xarxes que suporta cada tipus d’adreça El seu format és de quatre números separats per punts Per exemple, l’adreça IP 3085126 es refereix a l’ordinador 26, de la xarxa 1, que depèn de l’ordinador principal 85 en la xarxa 30 L’any 2000 hom començà a…

En el cas de les xarxes internet, el servei de DNS trasllada els noms de màquines d’adreces a internet protocol d’internet En el context del sistema de noms de domini, servidor dispositiu o programari capaç de respondre a peticions DNS fent l’anomenat procés de resolució de noms Aquest consisteix en, donat un nom de domini, una classe i un tipus de registre de recurs, respondre amb el contingut del registre de recurs associat amb aquell nom, com ara una adreça IP Per exemple, un servidor de noms que fos preguntat amb la tripleta { wwwenciclopediacat , classe=IN, tipus=A} podria…

L’ús dels àlies permet fer transparents a l’usuari dels sistemes de missatgeria electrònica els complicats noms de les adreces sobre la xarxa De fet, hom pot veure els àlies com un segon nivell d’abstracció sobre les adreces el nivell concret correspon a l’adreça IP per exemple, 1931401289, orientat al protocol de xarxa el primer nivell d’abstracció són les adreces usuari@màquina , a mig camí entre el protocol de xarxa i l’usuari i els àlies són el segon nivell d’abstracció per exemple, JosepMM, totalment dirigit a l’usuari final Generalment, la gestió…

Els URL són un tipus d’URI Uniform Resource Identifier , que és el terme genèric amb què s’identifiquen els noms i adreces d’objectes a internet El terme fou desenvolupat per Tim Berners-Lee i el grup de treball URI de la IETF Internet Engineering Task Force Un URL permet localitzar un recurs i així poder accedir-ne, modificar-ne, actualitzar-ne o substituir-ne el contingut El format dels URL depèn del context on s’emprin i s’especifica en el document RFC 1738 del 1994 En el cas dels WWW, sol tenir tres parts La primera indica el mètode o protocol d’accés al recurs La segona…

Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web,…