Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les…
operació
Electrònica i informàtica
Qualsevol acció ben definida, en especial l’obtenció d’una informació (resultat) a partir d’una o més dades (operands) segons regles definides.
Un ordinador normalment pot executar operacions aritmètiques , lògiques i d’altres com l' acarament , el brancament , la comparació , etc
Pentium

Microprocessador Pentium
Electrònica i informàtica
Família de
d’Intel microprocessadors d'Intel introduïda el 1993.
Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core
arquitectura
Electrònica i informàtica
Manera com s’organitzen i interactuen els elements principals (microprocessador, memòria central, busos de connexions, perifèrics, etc.) que constitueixen un determinat ordinador i, en general, qualsevol sistema informàtic.
El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC Complex Instruction Set Computer o RISC Reduced Instruction Set Computer, etc En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal en l’arquitectura…
Ada Lovelace

Ada Lovelace
© National Physical Gallery, Teddington
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és coneguda la matemàtica anglesa Augusta Ada King, comtessa de Lovelace.
Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular, mai…
tecnologia de processador vectorial
Electrònica i informàtica
Tecnologia emprada per alguns supercomputadors que permet processar diverses operacions aritmètiques en paral·lel.
Ideada per Seymour Cray 1925 – 1996 l’any 1972, treballa amb vectors compostos en lloc de fer-ho amb nombres escalars simples
memòria principal
Electrònica i informàtica
Memòria formada per totes aquelles posicions designables en adreces d’instruccions aritmètiques i lògiques.
Contrasta amb memòria auxiliar
microprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per un circuit integrat extraordinàriament complex que fa d’unitat central de procés en els microordinadors.
La seva funció, per tant, és anàloga a la de la CPU unitat central d’un ordinador El microprocessador fou ideat el 1971 i ràpidament fou comercialitzat n’aparegueren una sèrie de models que en pocs anys tingueren una difusió extraordinària Aquests primers tipus de microprocessadors es caracteritzen pel fet d’utilitzar mots de 8 bits els de 4 bits foren de seguida abandonats, però cap al 1978 aparegueren els microprocessadors de 16 bits i, més recentment, els de 32 bits La funció principal del microprocessador és la de rebre dades en forma de sèrie de dígits binaris, fer operacions …
intel·ligent
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dit del dispositiu o el sistema informàtic que pot resoldre problemes i prendre decisions en temps real a partir d’operacions aritmètiques i lògiques.
informàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.
Aquests sistemes consten d’uns components físics, anomenats maquinari o hardware , i d’uns components lògics o formals, anomenats programari o software Els components físics són constituïts per l' ordinador , element que efectua pròpiament el tractament de les dades o sigui, les operacions aritmètiques i lògiques, i l’equip perifèric , conjunt de màquines que proporcionen a l’ordinador l’entrada, l’emmagatzematge i la sortida La informàtica dissenya els elements constituents de l’estructura lògica o arquitectura de l’ordinador i de l’equip perifèric Els components lògics d’un…