Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
dècada
Electrònica i informàtica
Interval comprès entre dues freqüències que són en la relació de 10 a 1.
Burroughs, Univac, NCR, Control Data i Honeywell
Electrònica i informàtica
Grup d’empreses informàtiques que competiren amb IBM durant la dècada de 1970.
X Window
Electrònica i informàtica
Interfície gràfica d’usuari (GUI) desenvolupada la dècada del 1980 pel MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb l’objectiu de dotar d’interfície gràfica els sistemes UNIX.
Proporciona tots els serveis que requereixen el gestor d’escriptori i les aplicacions per a interactuar gràficament amb l’usuari, com ara la visualització gràfica, la gestió de finestres, etc És una IPA que funciona entre l’aplicació i el sistema operatiu i que independitza la primera del segon S'hi basen la majoria de GUI per a Unix, com el motif Xfree86 n'és la implementació de referència en programari lliure i està disponible per a gairebé tots els sistemes operatius, inclosos els diferents UNIX/Linux i Microsoft Windows
interfície gràfica d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície que facilita la comunicació de l’ordinador amb l’usuari utilitzant metàfores gràfiques com les icones i les finestres.
La primera interfície gràfica fou desenvolupada, juntament amb el ratolí, a la dècada del 1960 als laboratoris de l’empresa Xerox, als Estats Units d’Amèrica Posteriorment, les interfícies gràfiques foren incorporades en els ordinadors d’Apple i, més tard, en el sistema operatiu Windows de Microsoft
decatró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic proveït d’un ànode central, deu càtodes freds i deu elèctrodes de transferència, emprat com a comptador d’impulsos en el sistema decimal.
Els impulsos són enviats als elèctrodes i la descàrrega passa d’un càtode al següent a cada impuls Un tub pot comptar de 0 a 9, de forma que per a comptar n xifres decimals calen n decatrons A cada pas per zero d’un tub és enviat un impuls al tub següent, que correspon a la dècada següent
Free Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització dels Estats Units que crea i distribueix, gratuïtament, programaris d’altes prestacions, com ara els de GNU
.
Fou fundada el 1983 per Richard Stallman, un especialista en intelligència artificial, amb la intenció de recuperar l’esperit que desaparegué amb la irrupció, al començament de la dècada dels vuitanta, dels primers programaris de propietat venuts extensament La idea de la fundació és aconseguir que el programari comercial esdevingui inviable gràcies a la possibilitat d’obtenir programaris igual o més bons de forma gratuïta
Logo
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació, orientat als infants, dissenyat com a mitjà d’aprenentatge de conceptes matemàtics.
Fou desenvolupat a la dècada del 1970 per Seymour Paepert, del MIT L’usuari veu una petita tortuga en pantalla, a la qual pot demanar que es desplaci i dibuixi línies a més, l’usuari pot definir instruccions per tal que això es realitzi de manera automàtica, simplement donant nom a un conjunt d’accions L’ús de gràfics senzills i la facilitat d’interacció converteixen el Logo en una eina interessant per a practicar de manera divertida els conceptes matemàtics d’altra banda, l’estructuració dels programes en instruccions definides pel mateix usuari acostuma els infants a pensar…
vídeo
Electrònica i informàtica
Comunicació
Magnetoscopi d’ús domèstic que utilitza cintes magnètiques normalitzades.
Des de la segona meitat dels anys setanta, aparegueren tres sistemes que utilitzen cintes magnètiques normalitzades però no intercanviables el VHS de la Japan Victor Company JVC, el Betamax de la Sony i el VCR 2 000 de la Philips cinta magnètica A partir de la meitat dels anys vuitanta, el VHS desplaçà els altres dos sistemes del mercat La irrupció de la tecnologia digital i la difusió d'altres menes de suport especialment el CD-ROM més resistents, manejables i eficients a partir de la darrera dècada del sXX i, sobretot, la difusió d'internet, el vídeo esdevingué ràpidament…
autòmat programable
Electrònica i informàtica
Ordinador dissenyat per al control de processos automàtics seqüencials en temps real en un medi industrial.
Pot controlar sistemes automàtics tan simples com escales automàtiques o ascensors i tan complexos com processos automàtics de fabricació en aquest darrer cas els PLC solen estar integrats en una xarxa en què normalment també hi ha ordinadors convencionals que realitzen les tasques de monitorització Els seus processadors tenen un joc d’instruccions orientats al control automàtic, les seves unitats d’entrada i sortida estan adaptades per a captar senyals dels sensors i per a enviar senyals als actuadors electromecànics, i el seu sistema operatiu està dissenyat per a treballar en temps real…
Advanced Research Projects Agency Network
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica desenvolupada pel departament de defensa dels Estats Units d’América per a projectes de recerca avançada.
No segueix estrictament el model OSI, ja que es desenvolupà una dècada abans que aquest model Quan Arpanet s’uní a altres xarxes generà internet La creació d’aquesta xarxa data de l’any 1957 i fou una reacció al llançament, per part de l’antiga Unió Soviètica, de l’Sputnik Quan l’any 1962 JCRLicklider passà a ser-ne el responsable de les tasques de comandament i control, es contactà amb els principals centres acadèmics en computació i es creà una primera xarxa, poc interactiva al començament L’any 1968 es crearen els primers protocols i s’anà estructurant la xarxa en subxarxes,…