Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
llum
Electrònica i informàtica
Aparell d’il·luminació destinat a repartir, filtrar o transformar la llum de les làmpades, i que comprèn, a més, tots els elements necessaris per a fixar i protegir les dites làmpades, ultra els dispositius de connexió al circuit d’alimentació.
Segons llur constitució, forma, destinació, etc, els llums poden ésser de diferents tipus, que hom designa genèricament com a llums de sostre, de peu, de taula, de paret, etc, bé que correntment reben diversos noms concrets, com aranya, aplic, globus, canelobre, fanal, projector, focus , etc
magnetoresistència
Electrònica i informàtica
Resistència que té un valor variable dependent del camp magnètic present.
Són fetes amb substàncies semiconductores, tals com l’antimonur d’indi, i basades en l’efecte Hall Llur resistivitat augmenta quan el camp magnètic és parallel al corrent, i disminueix quan aquests formen un angle recte Són emprades especialment per a detectar o mesurar camps magnètics, i en moduladors, ressonadors, wattímetres, etc Hom designa també les magnetoresistències amb la sigla MDR de l’anglès Magnetic Dependent Resistor
adaptador EGA
Electrònica i informàtica
Adaptador de pantalla gràfica per a monitors en color, caracteritzada per unes prestacions molt superiors a les de l’adaptador CGA.
Permet una definició molt més alta 640 × 200 pícsels com a màxim i un nombre de colors més elevat La sigla EGA designa també anàlogament la pantalla corresponent És compatible amb les MDA i CGA, per la qual cosa els programes i fitxers de dades, gràfics, texts, etc prevists per a qualssevol d’aquestes pantalles poden ésser representats sense dificultat amb els equips proveïts de pantalla EGA
adaptador CGA
Electrònica i informàtica
Adaptador de pantalla gràfica per a monitors en color.
La sigla CGA designa també anàlogament el tipus de pantalla corresponent Fou el primer adaptador ideat per a pantalles en color, però a causa de la poca definició només permet representar els caràcters amb 8 × 8 pícsels, inclosos els espais de separació entre caràcters i del nombre reduït de colors que proporciona dóna una qualitat d’imatge molt deficient, per la qual cosa aquesta targeta ha quedat actualment completament obsoleta i ha estat superada per altres tipus més perfeccionats com l’EGA i sobretot la VGA
referència
Electrònica i informàtica
Informació que designa de forma inequívoca qualsevol de les entitats i recursos d’un sistema informàtic.
adreça
Electrònica i informàtica
Nombre (o qualsevol altra referència) que designa una posició de memòria o, en general, qualsevol lloc d’origen o destinació de dades en un ordinador.
Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el servidor de xarxa ha de…
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…
representació digital
Electrònica i informàtica
Representació per mitjà de caràcters, per la qual cada caràcter (d’un repertori finit) designa una de les diferents alternatives (valor numèric, configuració de senyals, lletres, etc).