Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
brancament
Electrònica i informàtica
Punt d’un programa en què és seleccionada una alternativa entre diverses de possibles, normalment dues, segons algun criteri com és l’estat d’un o de diversos indicadors.
Generalment la selecció determina quina de les diverses seqüències d’instruccions caldrà executar immediatament després
efecte Peltier
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en la producció o absorció de calor com a conseqüència del pas d’un corrent elèctric a través d’una junció de dos metalls, aliatges o semiconductors diferents.
El sentit del corrent determina el fet que hi hagi producció o absorció de calor L’efecte Peltier és l’invers del termoelèctric o efecte Seebeck
programa de control
Electrònica i informàtica
Programa que implementa un algorisme de control en un sistema automàtic.
A partir de la informació proporcionada pels diferents sensors, determina les accions que han de realitzar els actuadors per a portar el sistema des de l’estat actual a l’estat desitjat
interruptor de mercuri
Electrònica i informàtica
Interruptor en el qual els contactes, fixos, són posats en comunicació elèctrica mitjançant una gota o una massa de mercuri.
El conjunt és dipositat en un tub o ampolla de vidre, muntat o incorporat en un òrgan basculant, la posició del qual determina l’estat de conducció o de blocatge És emprat especialment en ambients explosius o corrosius
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els…
amplificador operacional
Electrònica i informàtica
Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.
Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el…
família lògica
Electrònica i informàtica
Conjunt de circuits integrats digitals fabricats en una determinada tecnologia que fan la major part de funcions lògiques.
És la realització física de funcions lògiques digitals emprant una determinada tecnologia Els elements constitutius bàsics dels xips de famílies lògiques són el transistor bipolar i el transistor MOS Tant amb un tipus de transistor com amb l’altre es poden fer les diferents estructures topològiques que realitzen les funcions lògiques que donen lloc a les famílies lògiques En una família lògica apareixen una gran varietat de funcions lògiques portes, comparadors, comptadors, etc I, a més de la funció lògica que hi ha de fer el xip, també tenen molta importància els aspectes elèctrics corrents…
programari de propietat
Electrònica i informàtica
Programari que determina les condicions sota les quals l’usuari pot executar-lo, copiar-lo o modificar-ne el codi font.
arquitectura
Electrònica i informàtica
Manera com s’organitzen i interactuen els elements principals (microprocessador, memòria central, busos de connexions, perifèrics, etc.) que constitueixen un determinat ordinador i, en general, qualsevol sistema informàtic.
El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC Complex Instruction Set Computer o RISC Reduced Instruction Set Computer, etc En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal en l’arquitectura Harvard, en canvi, tenen espais de memòria separats En l’arquitectura CISC el conjunt d’…
accessibilitat
Electrònica i informàtica
Propietat referida a les interfícies d’usuari que en determina la facilitat d’accés independentment de les capacitats físiques, psíquiques o tècniques dels usuaris.
L’accessibilitat web es refereix a l’accés universal a la web, no solament per les capacitats dels usuaris que hi accedeixen sinó per les característiques de programari, maquinari, infraestructura de xarxa, cultura o idioma El consorci W3C World Word Web Consorctium impulsa la iniciativa d’accessibilitat web coneguda com WAI Web Accessibility Initiative per desenvolupar pautes d’accessibilitat WCAG, Web Content Accessibility Guidelines i eines de validació, duent a terme una tasca educativa i de conscienciació al voltant del disseny accessible dels entorns web