Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
escriptori
Electrònica i informàtica
Representació gràfica de l’estructura de directoris i fitxers, basada en la metàfora de l’oficina virtual.
Seguint la metàfora, els dispositius d’emmagatzematge es representen com a arxivadors d’oficina tot i que molts sistemes gràfics no porten la metàfora fins aquest extrem els directoris es representen amb carpetes i els fitxers, en forma de fulls escrits que s’anomenen documents La pantalla de l’ordinador apareix com un espai on hi ha els arxivadors i una taula les carpetes es poden treure dels arxivadors, posar-les sobre la taula, i obrir-les per treure'n els documents Internament, la taula on es dipositen documents i carpetes és un directori més del dispositiu d’emmagatzematge secundari…
escriptori remot
Electrònica i informàtica
Tecnologia que permet a un usuari accedir a un ordinador a través del seu escriptori gràfic des d’un ordinador remot.
Aquesta tecnologia pot ser proporcionada per programari específic o com a component habilitat pel mateix sistema operatiu d’un ordinador
minimitzar
Electrònica i informàtica
En interfícies gràfiques, reduir la visualització d’un objecte a la mínima expressió, generalment a una simple icona.
En minimitzar una finestra, per exemple, aquesta es redueix a una icona sobre l’escriptori d’aquesta manera es poden tenir diverses finestres obertes simultàniament, però només una ocupa l’espai de pantalla
distribució
Electrònica i informàtica
Programari divers que es distribueix conjuntament, usualment en un suport com ara un CD o un DVD.
En l’entorn Linux és habitual adjuntar al sistema operatiu aplicacions diverses, com interfícies gràfiques, entorns d’escriptori i d’altres aplicacions Debian, Red Hat, SuSE o CatLinux són exemples de distribucions Linux que incorporen programari divers al voltant del nucli del sistema operatiu
Linus Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu de lliure ús inspirat en Unix.
El nucli fou desenvolupat el 1992 per Linus Torvalds En l’actualitat es tracta d’un sistema operatiu obert, d’accés lliure i gratuït, desenvolupat per milers de programadors d’arreu del món Linux té la flexibilitat i moltes de les característiques que feren popular el sistema operatiu UNIX, però a diferència d’aquest pot executar-se sobre un PC ordinari Els sistemes Linux actuals incorporen interfícies gràfiques d’usuari i entorns d’escriptori Els entorns d’escriptori més usuals són KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment, basats…
Motif
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines estandarditzades per al desenvolupament d’entorns gràfics d’usuari X-Window en sistemes UNIX/Linux.
Originàriament es tractà d’un programari propietari utilitzat en l’entorn UNIX, però l’any 2000 se'n començà a distribuir una versió lliure per a entorns Linux És la base de l’escriptori CDE Common Desktop Environment Actualment l’ús de CDE en Linux és testimonial i són més populars els escriptoris KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment , que no estan basats en Motif, sinó en QT i en GTK, respectivament
X Window
Electrònica i informàtica
Interfície gràfica d’usuari (GUI) desenvolupada la dècada del 1980 pel MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb l’objectiu de dotar d’interfície gràfica els sistemes UNIX.
Proporciona tots els serveis que requereixen el gestor d’escriptori i les aplicacions per a interactuar gràficament amb l’usuari, com ara la visualització gràfica, la gestió de finestres, etc És una IPA que funciona entre l’aplicació i el sistema operatiu i que independitza la primera del segon S'hi basen la majoria de GUI per a Unix, com el motif Xfree86 n'és la implementació de referència en programari lliure i està disponible per a gairebé tots els sistemes operatius, inclosos els diferents UNIX/Linux i Microsoft Windows
Mac OS
Electrònica i informàtica
Família de sistemes operatius desenvolupats per l’empresa Apple.
Entre els anys 1984 i 2001, totes les versions del sistema operatiu Mac Os foren desenvolupades íntegrament per la mateixa companyia, basades en el sistema Mac OS Classic, inclosa la versió del 1999 Mac OS 9 Gràcies a la fusió de la companyia NeXT amb Apple Inc, el 1996 s’inicià una nova línia de sistemes operatius basats en Unix, sota la denominació Mac OS X Es desenvoluparen les primers versions per a servidor, com el Mac OS X server 10 l’any 1999, i versions d’escriptori com el Mac OS X 100, sota el nom Cheetah Les versions següents de Mac OS X, continuaren anomenant-se amb…
sistema operatiu
Electrònica i informàtica
Conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d’un ordinador.
Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos memòria, unitat aritmètica, etc, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment multitasca, i disposen d’una interfície gràfica amb l…
GNOME
Electrònica i informàtica
Projecte per a la creació i divulgació d’un entorn gràfic d’escriptori basat en programari lliure per a sistemes operatius GNU/Linux i UNIX.
Es distribueix sota la llicència GPL, que en permet l’ús, la modificació i la distribució El projecte GNOME fou inicicat el 1997 pels mexicans Miguel de Icaza i Federico Mena, emmarcat dins dels projecte GNU Està traduït a més de cinquanta llengües, incloent el català que s’ha impulsat des de SoftCatalà