Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
funció resum
Electrònica i informàtica
Algorisme o subrutina funció que converteix una cadena de dades en una altra de menor longitud.
El resum és el resultat de dita funció o algorisme Un requisit fonamental de les funcions resum és que garanteixin que la probabilitat que es pugui trobar una, dues o més cadenes d’entrada que tinguin el mateix resum sigui molt petita Alguns exemples de funcions de hash són l’MD5, el SHA-1 i, en general, els CRCs L’ús de la funció resum està molt estès en el camp de la criptografia, per tal de garantir la integritat de missatges, en la indexació de dades per accelerar les cerques i en les comunicacions digitals com a codi de redundància per a detectar o corregir errors de…
cibercultura
Sociologia
Electrònica i informàtica
Cultura que es desenvolupa mitjançant les noves tecnologies de la informació i les comunicacions o, en un sentit més ampli, cultura dins del ciberespai.
L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’expressió La…
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les operacions…
filtre de Kalman
Electrònica i informàtica
Algorisme que permet estimar el valor de senyals contaminats per sorolls i predir-ne el comportament.
Es basa en la combinació de les prediccions teòriques del sistema, avaluades sobre el seu model matemàtic, i les mesures reals de diferents variables Quan el nivell de soroll és baix, el filtre opta per donar més credibilitat a les mesures, mentre que quan el soroll augmenta dóna més credibilitat a les prediccions teòriques En qualsevol cas, la sortida del filtre és una ponderació fixada pel grau de soroll entre les previsions i les mesures És emprat per a estimar trajectòries de vehicles, en les quals les vibracions i derives d’aquests suposen sorolls sobre els instruments de mesura, i també…
LaTeX
Electrònica i informàtica
Conjunt de macros sobre el TeX, que faciliten enormement l’edició de documents més o menys extensos, i que s’ha convertit en un estàndard de facto en l’edició de documents científics i tècnics.
El nom prové de Lamport TeX Fou desenvolupat per Leslie Lamport el 1985 Si bé el TeX és principalment un llenguatge de descripció tipogràfica, el LaTeX està pensat com un llenguatge de marques per a l’estructuració dels documents La compilació o interpretació de les marques dóna com a resultat un fitxer dvi device independent que conté les instruccions necessàries de representació del resultat final, de manera independent al dispositiu de sortida pantalla, impressora, etc En estar basat en el TeX, el resultat generat per al LaTeX és d’una alta qualitat tipogràfica en tractar-se d’un…
capacitat
Electrònica i informàtica
Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
Normalment la capacitat d’un suport electrònic o informàtic memòries, discs magnètics, discs òptics, etc és expressada en bits o més correntment en bytes, essent en general un 1 byte = 8 bits Els valors de la capacitat aconseguits en els darrers anys ha augmentat molt, per la qual cosa és corrent utilitzar el kilobyte, representat abreujagdament per kB, que equival a 1024 bytes, i fins i tot el megabyte o MB = 1048576 bytes La nomenclatura emprada normalment per a anomenar els múltiples de les unitats de capacitat està basada en els prefixos del Sistema Internacional d’Unitats SI, encara que…
TCP/IP
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard de la capa de transport TCP
i de la capa de xarxa IP
, en els quals es basen les comunicacions a internet.
Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la transferència d’arxius, o el…
il·luminació
Electrònica i informàtica
Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.
La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat poden canviar…
DS-UWB
Electrònica i informàtica
Tecnologia per a xarxes WPAN que fa servir tècniques d’espectre estès, modulant polsos UWB amb dades premodulades en format BPSK i, opcionalment, modulades amb 4-BOK.
La proposta dels sistemes DS-UWB dins l’estàndard desenvolupat pel grup de treball 802153a de l’Institute of Electrical and Electronics Engineers IEEE, per a xarxes WPAN, la féu el consorci d’empreses UWB Forum, en competència amb la tecnologia basada en tècniques OFDM i suportada pel consorci WiMedia Alliance