Resultats de la cerca

La seva funció és compilar el codi desenvolupat en qualsevol dels llenguatges compatibles per convertir-lo en un llenguatge també compatible independentment del sistema operatiu i de la plataforma de maquinari en què s’executi

Sovint les estructures de dades que gestionen l’accés als recursos són anomenades cues per exemple, cua d’impressió, tot i que pròpiament no ho són, ja que la gestió d’accés és força diferent i, per exemple, es permet que un procés amb més prioritat s’executi abans

El processament parallel permet desgranar una tasca en diversos processos independents, i fer que cada processador executi un d’aquests processos S'aconsegueix així un guany considerable sobre el processament seqüencial, que exigeix realitzar un procés rere l’altre segurament perquè només es disposa d’un sol processador El processament parallel és la base del parallelisme

El procés de resolució de les referències creuades també es coneix amb el nom d’edició d’enllaços L’enllaçat o muntatge estàtic empaqueta els diversos codis en un sol codi executable, i cal realitzar-lo només abans de la primera execució Per contra, l’enllaçat o muntatge dinàmic és realitzat, de forma automàtica, en cada nova execució Això permet, d’una banda, que cada vegada que hom executi un programa aquest utilitzi les darreres versions realitzades dels seus components, i de l’altra, que en cada execució utilitzi les eines específiques de l’entorn

Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions…

Les àrees sensibles més habituals són les icones, que permeten accedir directament a una aplicació o al contingut d’un document o fitxer i els menús, que en desplegar-se ofereixen a l’usuari un conjunt d’operacions possibles a realitzar Els mapes són un altre tipus d’àrea sensible en què, a diferència de les icones, l’acció que es realitzarà queda determinada pel punt exacte assenyalat dins l’àrea Sovint no n'hi ha prou d’apuntar el cursor sobre una àrea sensible per tal que s’executi l’operació corresponent, i cal fer-hi un o dos clics, segons els casos, per a aconseguir-ho…

L’acció de moure una icona des d’una posició a una altra s’anomena arrossegar, i consta de l’acció d’agafar la icona per començar el seu moviment, el moviment en si mateix estirar i l’acció de deixar anar la icona tirar per indicar la fi d’aquest moviment La manera més habitual d’agafar una icona és apuntant-la i fer-hi mig clic al damunt en el cas d’usar un ratolí això significa polsar-ne el botó, però sense deixar-lo anar el moviment es fa movent el cursor amb el moviment del ratolí i es deixa anar la icona fent el mig clic restant deixar anar el botó del ratolí Amb aquesta característica…

El terme inclou màquines virtuals que no tenen cap equivalència directa amb el maquinari real utilitzat Una característica essencial de les màquines virtuals és que els processos que s’executen estan limitats pels recursos i les abstraccions que proporcionen Les màquines virtuals es poden classificar en dues categories La primera, que comprèn les anomenades màquines virtuals de sistema o de maquinari, permet a la màquina física subjacent multiplexar entre diverses màquines virtuals, cadascuna executant el seu propi sistema operatiu Aquesta opció permet, per exemple, la virtualització de…

Aquests àlies s’usen per a facilitar l’accés als recursos del sistema, i en alguns casos, per a habilitar aquest accés Els àlies de fitxers permeten tenir diferents punts d’accés sobre un mateix fitxer, a part del seu accés bàsic la utilitat d’aquest múltiple accés és el fet de poder disposar d’un mateix fitxer en diferents subdirectoris o carpetes, sense necessitat de tenir múltiples còpies d’aquest fitxer, ni d’haver d’usar complicades instruccions d’accés per a accedir-hi directament A tots els efectes, l’àlies del fitxer es comporta com el fitxer que referencia, amb la diferència que la…