Resultats de la cerca

Durant la Primera Guerra Mundial s’especialitzà en les formes de detecció de submarins Durant la Segona Guerra Mundial fou president del United State Office of Scientific Research and Development estudià noves armes i collaborà en el projecte de construcció de la bomba atòmica Ideà l’integrador diferencial i construí el primer calculador analògic complet

Es graduà en matemàtiques al California Institute of Technology 1948 i es doctorà el 1951 a la de Princeton Començà a interessar-se pels ordinadors i la computació a partir de l’afecció als escacs Entre les seves nombroses aportacions pioneres, que desenvolupà entre els anys seixanta i setanta, cal esmentar la computació en temps compartit , que permet el treball simultani de diversos usuaris en un mateix sistema informàtic, el disseny d’una sistema precursor de l’actual comerç electrònic i, molt especialment, el desenvolupament de la intelligència artificial , camp en el qual començà a…

Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que…

Graduat al Rensselaer Polytechnic Institute de Nova York el 1963, obtingué un màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology el 1965 Dos anys després s’incorporà a l’empresa BBN Technologies, on desenvolupà diversos sistemes operatius, entre els quals l’ARPAnet, per al qual el 1971 dissenyà un sistema de comunicació entre usuaris d’ordinadors diferents que posteriorment ha donat lloc al correu electrònic en la forma actual que identifica l’usuari i el domini separats pel signe @ Rebé, entre d’altres, un premi Webby de l’Acadèmia Internacional de Ciències i Arts…

El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium,…

Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of…

Proporciona tots els serveis que requereixen el gestor d’escriptori i les aplicacions per a interactuar gràficament amb l’usuari, com ara la visualització gràfica, la gestió de finestres, etc És una IPA que funciona entre l’aplicació i el sistema operatiu i que independitza la primera del segon S'hi basen la majoria de GUI per a Unix, com el motif Xfree86 n'és la implementació de referència en programari lliure i està disponible per a gairebé tots els sistemes operatius, inclosos els diferents UNIX/Linux i Microsoft Windows

L’APT és emprat per a treballs de comanda contínua i és especialment indicat per a realitzar la programació explícita de la trajectòria de l’eina de tall en els casos en què cal coordinar els moviments de la màquina segons diversos eixos

L’evolució de la informàtica va continuar centrant-se en les realitats i potencialitats dels telèfons intelligents smartphones que, dia rere dia, es configuren cada vegada més com a veritables ordinadors portàtils amb una gran quantitat de funcions Per això, les novetats van raure, quasi totes, en l’evolució de les tauletes tàctils tablets i els telèfons intelligents, en els seus processadors i sistemes operatius i en les seves aplicacions més populars xarxes socials, fotografia, nous jocs, etc, sense oblidar la seva funció principal inicial, la telefonia També va reaparèixer la idea de l…

L’any va tenir com a gran novetat, tot i l’ha-bitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, l’estabilització del nou mercat dels telèfons intelligents smart-phones i, sobretot, de les tauletes tablets , en què diversos fabricants van començar a fer competència als iPhone i iPad d’Apple, que ja van comercialitzar noves versions durant el 2011 També cal destacar que va créixer la idea de la “informàtica verda” Green Computing , respectuosa amb el medi ambient, i, sobretot, la força de les xarxes socials quasi ja del tot imprescindibles Sense oblidar la desaparició, en…