Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
operacions de coma flotant per segon
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura de la velocitat de càlcul d’un supercomputador, especialment quan es refereix a càlculs científics.
Dóna la mesura, amb el sistema aritmètic de la coma flotant, del nombre d’operacions que l’ordinador pot fer per unitat de temps
editar
Electrònica i informàtica
Preparar les dades per a operacions posteriors.
Pot implicar operacions com ara arranjar, corregir i afegir dades, esborrar dades innecessàries, controlar els formats, convertir codis, suprimir zeros, omplir amb blancs, compaginar impresos, etc
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i…
Mflops
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura de la velocitat d’execució dels processadors quan treballen amb aritmètica de coma flotant, expressada en milions d’operacions en coma flotant per segon.
Generalment, la velocitat d’execució del processador quan treballa amb aquest tipus d’operacions és significativament inferior a la que assoleix quan treballa amb operacions que fan servir coma fixa
MareNostrum

El MareNostrum, instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona, dins la Torre Girona
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per…
instrucció
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.
Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions …
cicle d’accés a memòria
Electrònica i informàtica
Període en què es repeteix la seqüència d’operacions que componen la transferència de dades entre la memòria i l’exterior.
Aquestes operacions solen ésser, per exemple determinació de l’adreça de les dades, recerca de la posició corresponent, estat d’espera fins que aquesta posició quedi lliure, lectura de les dades i la seva tramesa al lloc de destinació, reescriptura després d’una lectura destructiva, etc La brevetat relativa d’un cicle de memòria mesurada pel seu temps d’accés és un factor fonamental en la determinació de la velocitat d’un ordinador, ja que imposa un límit superior a la freqüència amb què hom pot fer referència a la memòria
unitat de control
Electrònica i informàtica
Part del maquinari d’un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la; també pot dirigir l’ordre i la successió temporal de diverses operacions.
Tot perifèric, o grup de perifèrics, en requereix una, i és considerada una de les parts de la unitat central Essencialment, realitza les funcions de seleccionar les instruccions de la memòria central i l’activació de la unitat aritmètica, per realitzar les operacions especificades En primer lloc la unitat de control selecciona una instrucció de la memòria i l’emmagatzema en un dels seus registres on és descodificada per tal d’esbrinar l’operació aritmètica o lògica que hom ha de realitzar, i també les posicions de la memòria que han d’intervenir aleshores la instrucció és…
lògica electrònica

Principals operacions de la lògica amb les taules de veriatat i els símbols dels circuits lògics corresponents
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina