Resultats de la cerca

Cal distingir els aïlladors per a línies aèries i per a installacions interiors Per a línies aèries hi ha els aïlladors rígids o de suport i els de suspensió o de cadena, constituïts per porcellana o vidre A les installacions interiors generalment tots són de suport, i estan constituïts per porcellana o aglomerats a base de resines sintètiques La porcellana que constitueix els aïlladors té un coeficient de dilatació lineal de 0,03 x 10 -4 per kelvin, una resistència a la tracció de 5 a 6 kPa i una resistència a la compressió d’uns 30 a 40 kPa Per tal que…

El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent cap a terra…

Per això hom l’anomena també seccionador o separador La part desconnectada resta sense tensió elèctrica Un desconnectador és format essencialment per un o dos braços conductors que fan contacte entre ells o en uns contactes fixos, els uns i els altres muntats sobre aïlladors de porcellana, epoxi, etc El corrent elèctric passa pels braços conductors Aquests braços són mòbils, generalment giratoris, de manera que en moure's, accionats per un dispositiu de maniobra, deixen de fer contacte i hi resta un espai d’aire que separa una part de la línia o de la installació És preceptiu, per seguretat…

Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…